El cine como herramienta didáctica en la escuela inclusiva

El cinema com a eina didàctica a l'escola inclusiva

Autors/ores

  • Joxe Mujika Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
  • Zuriñe Gaintza Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea http://orcid.org/0000-0002-6192-0455

DOI:

https://doi.org/10.1344/did.2021.9.157-171

Paraules clau:

innovació educativa, discapacitat visual, arts plàstiques, actitud, storyboard

Resum

Aquest estudi es desenvolupa en el marc de l’escola inclusiva i presenta els resultats d’una experiència innovadora de l’ús del cinema per a l’assignatura Educació Plàstica, Visual i Audiovisual. L’objectiu de l’estudi és informar i sensibilitzar l’alumnat sense discapacitat de la realitat i necessitats que l’alumnat amb discapacitat visual presenta i, d’aquesta manera, desenvolupar actituds positives vers aquest col·lectiu. Per a mesurar l’actitud, s’administra un qüestionari amb escala Likert a 31 adolescents de 1r d’Educació Secundària Obligatòria abans i després de la intervenció. La intervenció es desenvolupa durant 4 hores i el nucli d’aquesta consisteix en la projecció d’una escena cinematogràfica privant l’alumnat del sentit de la vista i la posterior elaboració d’un storyboard. Els resultats mostren que l’alumnat presenta diferències significatives en l’actitud; tant les noies com els nois milloren l’actitud vers els discapacitats visuals. Amb això, es conclou que tant la informació proporcionada com l’ús del cinema amb privació visual i la realització del storyboard augmenten el coneixement i la sensibilitat vers els discapacitats visuals i generen canvis d’actitud vers aquest col·lectiu.

Biografia de l'autor/a

Zuriñe Gaintza, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

Didáctica y Organización Escolar

Referències

Alonso, M., y Pereira, M. C. (2000). El cine como medio-recurso para la educación en valores. Revista Universitaria, Pedagogía Social, 5, 127-147.

Álvarez, J. (2018). Propuestas para llevar el cine a las aulas. Making of: Cuadernos de Cine y Educación, 134, 58-63

Ambròs, A., y Breu, R. (2007). Cine y educación. El cine en el aula de primaria y secundaria. Barcelona: Graó.

Badia, M. y Sánchez, F. (2010). La representación de las personas con discapacidad visual en el cine. Revista de Medicina y Cine, 6(2), 69-77. https://doi.org/10.2307/j.ctv6hp3sq.15

Bateman, B. (1962). Sighted children's perceptions of blind children's abilities. Exceptional Children, 29, 42-46. https://doi.org/10.1177/001440296202900106

Block, M., y Obrusnikova, I. (2016). What is Inclusion? In M. E. Block (Ed.), A teacher’s guide to adapted physical education (4th ed.) (pp.19–34). Baltimore (MD): Paul H. Brookes.

Borrego, J. (2005). El cine y los valores educativos. A la búsqueda de una herramienta eficaz de formación. Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación, 26, 39-54. https://doi.org/10.12795/pixelbit.2018.i53.03

Bryant, D., Smith, D., y Bryant, B. (2008). Teaching students with special needs in inclusive classrooms. Boston, MA: Pearson Education, Inc.

Cabero, J. (2008). TICs para la igualdad: la brecha digital en la discapacidad. ANALES de la Universidad Metropolitana, 8(2), 15-43.

Cebrián, M. (1995). Información audiovisual: Concepto, técnica, expresión y aplicaciones. Madrid, Síntesis.

Chan, C., Lee, M., Yuen, H.K, y Chan, F. (2002). Attitudes toward people with disabilities between Chinese rehabilitation and business students. Rehabilitation Psychology, 47(3), 324-338. http://dx.doi.org/10.1037/0090-5550.47.3.324

Cid, L. (2003). Actitudes de los niños de Primaria hacia sus compañeros con discapacidad en las clases de Educación Física. Tándem. Didáctica de la Educación Física, 11, 79-90. https://doi.org/10.33776/remo.v0i11.3401

Corominas i Casals, A. (1994). La comunicación audiovisual y su integración en el curriculum. Barcelona. Graó.

Correa, M., y González, M. (2014). Las TIC al servicio de la inclusión educativa. Digital Education Review, 25, 108-126.

Cruickshank, W. (1986). Disputable decisions in special education. Ann Arbor, Mi: University of Michigan Press.

Curcic, S. (2009). Inclusion in PK-12: an international perspective. International Journal of Inclusive Education, 13(5), 517-538. http://dx.doi.org/10.1080/13603110801899585

Echeita, G., y Sandoval, M. (2002). Educación inclusiva o educación sin exclusiones. Revista de Educación, 327, 31-48. https://doi.org/10.17583/rise.2015.1771

García, L., y Hernández, O. (2011). Actitudes hacia la discapacidad de jóvenes y adultos de Chiapas. Universitas Psychologica, 10(3), 817-827. https://doi.org/10.11144/javeriana.upsy10-3.adja

Guilera, T., Batalla, I., y Soler, J. (2017). Experimentar empatía en estudiantes de medicina: deprivación sensorial. Fundación Educación Médica, 20(2), 53-55. https://doi.org/10.33588/fem.202.878

Guichot, V., y Merino, M. (2016). Los cortometrajes de animación como herramienta didáctica para trabajar la educación en valores en infantil. Cuestiones Pedagógicas, 25, 119-132. https://doi.org/10.12795/cp.2016.i25.09

Gobierno Vasco (2016). La inclusión educativa del alumnado con discapacidad visual. Gasteiz: Servicio de publicaciones del Gobierno Vasco. [Consultado el 08/06/ 2019. En línea: http://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/dig_publicaciones_innovacion/es_escu_inc/adjuntos/16_inklusibitatea_100/16_inklu_100_c.pdf

Gobierno Vasco (2018). La educación escolar en Euskadi 2015-2017. Gasteiz: Servicio de publicaciones del Gobierno Vasco. [Consultado el 08 de junio de 2019. En línea: http://www.consejoescolardeeuskadi.hezkuntza.net/c/document_library/get_file?uuid=1997a364-6ac8-4518-ba48-d93cc4056f90&groupId=17937

Gutiérrez, M., Pereira, M., y Valero, L. (2006). El cine como instrumento de alfabetización emocional. Revista Interuniversitaria, 18, 229-260.

Holtz, K., y Tessman, G. (2007). Evaluation of a peer-focused intervention to increase knowledge and foster positive attitudes toward children with Tourette syndrome. Journal of Development of Physical Disabilities, 19, 531–542. https://doi.org/10.1007/s10882-007-9042-z

Huertas, A. (2016). Efectos de un programa educativo basado en el uso de las TIC sobre el rendimiento académico y la motivación del alumnado en la asignatura de tecnología de la ESO. Educación, XXI, 19(29); 229-250. https://doi.org/10.5944/educXX1.16464

Kalyvas, V., Koutsouki, D, y Skordilis, E. (2011) Attitudes of Greek Physical Education students towards participation in a disability-infusion curriculum. Education Research Journal, 1, 24-30.

Laws, G., y Kelly, E. (2005). The attitudes and friendship intentions of children in UK Mainstream Schools towards peers with physical or intellectual disabilities. International Journal of Disability, Development and Education, 52(2), 79-99. https://doi.org/10.1080/10349120500086298

Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Educación. BOE, 238, 04 octubre 1990.

Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. BOE, 106, 04 mayo 2006.

McKay, C., Block, M., y Park, J. (2015). The impact of Paralympic School Day on student attitudes toward inclusion in Physical Education. Adapted Physical Activity Quarterly, 32, 331-348. https://doi.org/10.1123/apaq.2015-0045

Martínez, E. (2003). El valor del cine para aprender y enseñar. Revista Científica de Comunicación y Educación, 20, 45-52. https://doi.org/10.3916/c20-2003-07

Meier, A. (2003). El cine como agente de cambio educativo. Sinéctica, Tlaquepaque, 22, 58-64.

Mercer S., y Rudin, S. (productores), y Night Shyamalan M. (productor y director). (2004). The Village [suspense]. Estados Unidos. Blinding Edge Pictures

Monjas, M., y Arranz, F. (2010). El cine como recurso para el conocimiento de las personas con discapacidad. Revista de Medicina y Cine, 6(2), 55-68.

Monjas, M., Arranz, F., y Rueda, E. (2005). Las personas con discapacidad en el cine. Siglo Cero, 36(1), 13-29.

Moreno, F., Rodríguez, I. Saldaña, D., y Aguilera, A. (2006). Actitudes ante la discapacidad en el alumnado universitario matriculado en materias afines. Revista Iberoamericana de Educación, 40(5), 15-25.

ONU (1948): Declaración Universal de los Derechos Humanos, Naciones Unidas. Extraído de: http://www.un.org/es/universal-declaration-human-rights/ Consulta: 11-12-2018.

Pérez, R. (2010). Cine y Educación: explotación didáctica y algunas experiencias educativas. II Congreso Internacional de Didáctica-CIDD, 1-6.

Poli, A., y Benussi, F. (2017). Cinema at school for interdisciplinary approach. En Isman, Aytekin (Ed.), ITEC2017 Proceeding Book (pp. 253-256). Harvard University, USA.

Puigdellívol, I. (1998). La educación especial en la escuela integrada. Una perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó.

Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la ESO y del Bachillerato. BOE, 3, 03 enero 2015.

Rello, C., y Garoz, I. (2014). Actividad físico-deportiva en programas de cambio de actitudes hacia la discapacidad en edad escolar. CCD, 27(9), 199-210. https://doi.org/10.12800/ccd.v9i27.462

Ribeiro, A. (2013). Mirar sin ver: una mirada de cerca a las relaciones entre la fotografía y la ceguera. Tesis Doctoral. Universidad Complutense, Madrid .

Rivas, M., y Gorgoso, M. (2011). El lenguaje audiovisual: el cine y su utilización educativa. En Procesos educativos con TIC en la sociedad del conocimiento (pp. 105-120). Madrid: Ediciones Pirámide.

Sánchez, P. (2012). Escuelas eficaces e inclusivas: cómo favorecer su desarrollo. Educatio siglo XXI, 30(1), 25-44.

Sebastián, J. (1988). Cine e historia en el aula. Madrid: Akal.

Serrano, A., y Pomet, J. (2001). El cine: Recurso de aprendizaje en valores en Primaria y Secundaria. En VVAA. Premios nacionales de investigación 2000. CIDE (pp. 51-74). Madrid: Ministerio de Educación, cultura y Deporte.

Slininger, D., Sherrill, C., y Jankowski, C. (2000). Childrens’ attitudes toward peers with severe disabilities. Adapted Physical Activity Quarterly, 17, 176-196. https://doi.org/10.1123/apaq.17.2.176

UNESCO (1994). Declaración de Salamanca de principios, políticas y práctica para las necesidades educativas especiales. Salamanca: UNESCO.

Van Westervelt, D., Brantley, J., y Ware, W. (1983). Changing children’s attitudes toward physically handicapped peers: Effects of a film and teacher-led discussion. Journal of Pediatric Psychology, 8(4), 327-343. https://doi.org/10.1093/jpepsy/8.4.327

Warnock, M. (1978). Special education needs. Londres: HSMO.

Wong, D. (2008). Do contacts make a difference? Research in Developmental Disabilities, 29(1), 70-82. https://doi.org/10.1016/j.ridd.2006.11.002

Descàrregues

Publicades

2021-08-31

Número

Secció

Innovació i experiències