La conversa literària en la formació inicial de mestres. Un cas pràctic a partir de tres clàssics LIJ
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2023.13.6-21Paraules clau:
conversa literària, formació de mestres, didàctica de la literatura, mediació, clàssics de la literaturaResum
Aquest article conté l’anàlisi de tres converses literàries sobre clàssics de la literatura infantil i juvenil en la formació inicial de mestres. L’objectiu principal és conèixer el tipus de respostes lectores dels estudiants-futurs mestres, el seu grau de profunditat, així com la influència de la mediació. Al mateix temps, es vol oferir una proposta que els pugui ser útil, quan exerceixin la seva tasca com a docents, per dur a terme discussions literàries amb infants. Els resultats mostren com les seves respostes inicials són molt emocionals i personals i que són de caràcter més pedagògic que literari. Les converses també fan aflorar aspectes sobre llenguatge, sobre elements com el desenllaç o connexions amb altres ficcions. La tasca de mediació, especialment en la formulació de preguntes, és important perquè apareguin reflexions sobre aspectes literaris. Es confirma la necessitat d’oferir als estudiants espais per intercanviar idees sobre lectures literàries per millorar la seva competència en aquest àmbit.
Referències
Amat, V. (2010). Compartir per construir: aprendre a valorar àlbums a cicle inicial. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 52, 32-41.
Amat, V. (2016). Aprendre a valorar les lectures literàries: anàlisi d’una intervenció didàctica a cicle inicial (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://ddd.uab.cat/record/165235.
Bajour, C. (2010). La conversación literaria en situación de enseñanza. Imaginaria, 282. https://bit.ly/3lqKpx1
Calvino, I. (2009). ¿Por qué leer los clásicos? Siruela.
Cardona, M. C. (2002). Introducción a los métodos de la investigación educativa. EOS.
Chambers, A. (1993/2007). Dime. Los ninos, la lectura y la conversación. FCE.
Colomer, T. (1998). La formació del lector literari. Barcanova.
Colomer, T., i Munita, F. (2013). La experiencia lectora de los alumnos de Magisterio: nuevos desafíos para la formación docente. Lenguaje y Textos, 38, 37-45. https://bit.ly/3YG6FkB
Colomer, T. (2015). “L’adquisició de la competència literària”. En C. Lomas (Coord.), Fonaments per a un ensenyament comunicatiu del llenguatge (pp. 131-150). Graó.
Dias-Chiaruttini, A. (2007). “Du débat interprétatif à l’école?”. Recherches, Littérature, 46, 151-166.
Díaz-Díaz, M., Echegoyen, Y., i Martín-Ezpeleta, A. (2022). Del lector ideal al mediador competente. Metacognición y hábitos lectores en la formación de docentes. OCNOS, 21(2). https://doi.org/jwcq
Estienne, V., i Carlino, P. (2004). Leer en la universidad: enseñar y aprender en una nueva cultura. Uni-Pluri/Versidad, 4(3), 9-17. https://bit.ly/3YIiTte
Fittipaldi, M. (2012). “La categorización de las respuestas infantiles ante los textos literarios. Análisis de algunos modelos y propuestas de clasificación”. En T. Colomer i M. Fittipaldi (Coords.), La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes. Parapara Clave, 5 (pp. 69-86). Banco del Libro, Gretel.
Fittipaldi, M. (2013). ¿Qué han de saber los niños sobre literatura? Conocimientos literarios y tipos de actuaciones que permiten progresar en la competencia literaria (Tesi doctoral, UAB). https://www.tdx.cat/handle/10803/131306?show=full
Granado, C. (2014). El docente como lector: estudio de los hábitos lectores de futuros docentes. Cultura y Educación, 26, 1. https://doi.org/h3bt
Manresa, M., i Silva-Díaz, C. (2005). “Dialogar per aprendre literatura”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 37, 50-56.
Mendoza, A. (2004). La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria. Aljibe.
Munita, F. (2014). El mediador escolar de lectura literaria. Un estudio del espacio de encuentro entre prácticas didácticas, sistemas de creencias y trayectorias personales de lectura (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barceleona). https://ddd.uab.cat/record/141588?ln=ca
Noguerol, A. (1998). “Investigación y didáctica de la lengua y la literatura”. En A. Mendoza (Coord.), Conceptos clave en didáctica de la lengua y la literatura. Horsori, ICE UB.
Pagès, V. (2006). De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Proa.
Patte, G. (1978/2008). Déjenlos leer. Los niños y las bibliotecas. FCE.
Rosenblatt, L. (1938/2002). La literatura como exploración. FCE.
Sipe, L. (2008). Storytime. Young children’s literary understanding in the classroom. Teachers College. Columbia University.
Siro, A. (2005). “El desafío de la continuidad: una mirada sobre la intervención del mediador en la formación de lectores de álbumes”. Lecturas sobre lecturas, 17, 45-95.
Tauveron, C. (2002). Lire la littérature à l’école. Pourquoi et comment conduire cet apprentissage spécifique? de la GS au CM. Hatier.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Vanesa Amat Castells
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
