Relaciones entre el uso y la reflexión metalingüística en una secuencia didáctica de gramática

Relacions entre l'ús i la reflexió metalingüística en una seqüència didàctica de gramàtica sobre temporalitat

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/did.45506

Paraules clau:

ensenyament de la gramàtica, reflexión metalingüística, seqüències didàctiques, contrast interlingüístic

Resum

En aquest estudi analitzem la reflexió metalingüística realitzada per un grup d'alumnes de 1r d'ESO en una seqüència didàctica de gramàtica amb l'objectiu de comprovar fins a quin punt pot incidir en l'aprenentatge de les llengües i en la millora de l'expressió escrita. En la seqüència es pretén que els alumnes reflexionin sobre l'ús dels temps verbals i de les expressions de temps per expressar l'habitualitat en el passat i en el present, incidint en el contrast de les diferents llengües curriculars que estudien. Els conceptes gramaticals es presenten en situacions d'aprenentatge, i les activitats acompanyen aquesta reflexió, guiant la mirada cap als fenòmens lingüístics, ajudant a posar-los nom i plantejant la seva exercitació. La metodologia emprada és qualitativa i respon a la recerca-acció. A partir de l'anàlisi de les produccions textuals elaborades per l'alumnat comprovem fins a quin punt s'aconsegueix la sistematització dels aprenentatges i la construcció d'un discurs incipient sobre el funcionament de la llengua en un context multilingüe. A més, destaquem els obstacles que es detecten en les produccions escrites i les diferències més significatives entre el progrés en l'ús i en l'explicació teòrica de la llengua.

Referències

Abad, V. y Rodríguez Gonzalo, C. (2023). Cómo abordar la reflexión gramatical en el aula. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 100, 33-38.

Bronckart, J.-P. y Schneuwly, B. (1991). La didactique du français langue maternelle: l’émergence d’une utopie indispensable. Education et Recherche, 13, 8-26.

Camps, A. (2000). Aprendre gramàtica. En A. Camps y M. Ferrer (Coords.), Gramàtica a l’aula (pp. 101-118). Graó.

Camps, A. (Comp.) (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Graó.

Camps, A. (2006). Secuencias didácticas para aprender gramática (SDG). En A. Camps y F. Zayas (Coords.), Secuencias didácticas para aprender gramática, 31-48. Graó.

Camps, A. (Coord.), Guasch, O. Milián, M. y Ribas Seix, T. (2005). Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Graó.

Camps, A. y Fontich, X. (2020). Introduction. En A. Camps y X. Fontich (Eds.), Research and teaching at the intersection. Navigating the territory of grammar and writing in the context of metalinguistic activity (pp. 29-43). Peter Lang.

Dolz, J. y Schneuwly, B. (1997). Géneros y progresión en expresión oral y escrita. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 11, 77-98.

Durán, C. (2010). Les competències i l’ensenyament de la gramàtica. Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 51, 36-50.

Elliot, J. (1993). El cambio educativo desde la investigación acción. Morata.

Garcia Vidal, P. (2018). Com s’aprenen les llengües en Secundària. Perifèric.

Gracida, Y., Bombini, G. y Jurado, F. (2024). El enfoque comunicativo de la lengua y la literatura en el contexto escolar en Latinoamérica. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 103, 84-92.

Guasch. O. (2011). Plurilingüisme i formació lingüística dels escolars. En O. Guasch (Coord.), El tractament integrat de les llengües. (pp. 13-28). Graó.

Milián, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i per aprendre a ensenyar. Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 57, 8-21.

Milián, M. (2023). Leer y escribir. Algunas consideraciones sobre el discurso y el conocimiento lingüístico. Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 99, 22-30.

Ribas Seix, T. (2012). L'avaluació dels aprenentatges lingüístics: una aproximació inicial. Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 57, 96-104.

Ribas Seix, T., Rodríguez Gonzalo, C. y Durán, C. (2020). El aprendizaje de la escritura de textos de opinión en alumnos de Primaria: análisis de la actividad metalingüística, de los conceptos sobre la escritura y de los productos finales. Indagatio Didactica, 12(2), 33-54. https://doi.org/10.34624/id.v12i2.17436

Rodríguez Gonzalo, C. (2012). La enseñanza de la gramática: las relaciones entre la reflexión y el uso lingüístico. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 87-118. https://doi.org/10.35362/rie590458

Rodríguez Gonzalo, C. (2009). L’avaluació del saber gramatical de l’alumnat en una activitat de revisió de l’ús dels temps vebals del passat. Articles. Didàctica de la Llengua i la Literatura, 47, 26-50.

Rodríguez Gonzalo, C. (2021). Una gramática escolar interlingüística. Hacia una enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 21, 33-55. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.21.2

Rodríguez Gonzalo, C. (2022). La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (EGRAMINT). Tavira. Revista Electrónica de Formación de Profesorado en Comunicación Lingüística y Literaria, 27, 1-14. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1104

Rodríguez Gonzalo, C. (Ed.) (2008). La lengua escrita y los proyectos de trabajo. Propuestas para el aula. Perifèric.

Ruiz Bikandi, U. (2008). La reflexión metalingüística desde varias lenguas. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 47, 33-45.

Sánchez, S., Santolària, A. y Casas, M. (2022). Alfabetización inicial, contenidos gramaticales y análisis curricular en contextos plurilingües. En J. M. Rodríguez (Coord), Lengua y literatura: didáctica y nuevas tecnologías (pp. 13-24). Dykinson.

Descàrregues

Publicades

2024-10-01

Número

Secció

Secció monogràfica