Estudio exploratorio de las creencias y representaciones de docentes en formación sobre la enseñanza de la gramática
Estudi exploratori de les creences i representacions de docents en formació sobre l'ensenyament de la gramàtica
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.46368Paraules clau:
estudi exploratori, ensenyament de la gramàtica, creences, docents en formacióResum
Aquest treball s'emmarca en el projecte EGRAMINT (PID2019-105298RB-I00), l'objectiu principal del qual és l'elaboració d'una gramàtica escolar interlingüística en la qual es fomenti l'ensenyament reflexiu de les llengües. En aquest article, presentem els resultats d'un estudi exploratori sobre creences sobre l'ensenyament de la gramàtica de futurs docents (estudiants de Grau d'Educació Primària i de Màster de Secundària) de llengües primeres i estrangeres. Amb aquest objectiu, es va dissenyar un qüestionari de 38 preguntes que van respondre més de 1200 futurs docents de tot Espanya. El nostre objectiu principal és determinar les seves creences sobre sabers teòrics de l'ensenyament de la gramàtica, criteris metodològics i pràctiques docents predilectes. Els resultats demostren que la necessitat d'un ensenyament gramatical explícit constitueix una representació consolidada per als futurs docents enquestats; treballar a partir de problemes observats en els propis textos i l'ús de la llengua oral per reflexionar sobre fenòmens gramaticals a l'aula són les pràctiques preferides per aquests docents en formació, que abandonen els exercicis de manipulació per tal de fomentar una reflexió explícita des d'un enfocament funcional.
Referències
Abad-Beltrán, V. (2023). ¿Por qué los anglohablantes construyen de forma incorrecta la oración por la tarde yo practicar deportes?: Una SDG para promover la reflexión interlingüística sobre el sujeto y el verbo en inglés y español. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 127–149. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.22.7
Barahona, M. (2016). English language teacher education in Chile. A cultural historical activity theory perspective (1.ª ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315689937
Cambra, M., Ballesteros, C., Palou, J., Civera, I., Riera, M., Perera, J. y Llobera, M. (2000). Creencias y saberes de los profesores en torno a la enseñanza de la lengua oral. Cultura y Educación, 17-18, 25-40. http://dx.doi.org/10.1174/113564000753837179
Cambra, M. y Palou, J. (2007). Creencias, representaciones y saberes de los profesores de lenguas en las nuevas situaciones plurilingües escolares de Cataluña. Cultura y Educación, 19(2), 149-163. https://doi.org/10.1174/113564007780961651
Camps, A. (2000). El coneixement gramatical dels alumnes: el cas dels pronoms personals. En J. Macià y J. Solà (Eds). La terminología lingüística a l'ensenyament secundari. Propostes pràctiques (1.ª ed., pp. 121-136). Graó.
Camps, A. (Coord.), Guasch, O., Milian, M. y Ribas Seix, T. (2005). Bases per a l’ensenyament de la gramàtica (1.ª ed.). Graó. https://www.grao.com/libros/bases-per-a-lensenyament-de-la-gramatica-807?contenido=344008
Camps, A. y Fontich, X. (2019). Teachers’ concepts on the teaching of grammar in relation to the teaching of writing in Spain: A case study. L1-Educational Studies in Language and Literature, 19(2), 1–36. https://doi.org/10.17239/L1ESLL-2019.19.02.02
Donoso, E. y Gómez, R. (2021). Creencias de futuros y futuras docentes de inglés en Chile sobre las competencias del profesorado de inglés como lengua extranjera. Educare, 25(2), 1-15. http://doi.org/10.15359/ree.25-2.11
Fisher, C. (2004). La place des représentations des apprenants en didactique de la grammaire. En C. Vargas (ed.). Langue et études de la langue. Approches linguistiques et didactiques (1.ª ed., pp. 383-393). Publications de l’Université de Provence.
Fontich, X. (2011). El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria. Articles de Didàctica de la Llengua y la Literatura, 54, 68-75.
Fontich, X. y Camps, A. (2013). Towards a rationale for research into grammar teaching in schools. Research Papers in Education, 27(2), 598-625. https://doi.org/10.1080/02671522.2013.813579
Fontich, X. y Camps, A. (2015). Gramática y escritura en la educación secundaria: estudio de caso sobre los conceptos de los profesores. Tejuelo - Didáctica de la Lengua y la Literatura, 22, 11-27. https://ddd.uab.cat/record/182326
García-Pastor, M. D. y Sanz-Moreno, R. (2023). Enseñanza gramatical reflexiva e interlingüística en lenguas extranjeras: análisis curricular para el diseño de dos secuencias didácticas de gramática en torno a la expresión de la obligación. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 65–92. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.4
Gilakjani, A.P. y Sabouri, N. B. (2017). Teachers’ beliefs in English language teaching and learning: A review of the literature. English Language Teaching, 10(4), 78-86. https://doi.org/10.5539/elt.v10n4p78
Kerbrat-Orecchioni, C. (2005). Le discours en interaction (1.ª ed.). Armand Colin. http://dx.doi.org/10.1017/S0047404508080792
Llamazares Prieto, T. y Garcia Vidal, P. (2023). Reflexión metalingüística y sistematización gramatical del alumnado de secundaria en una secuencia didáctica de gramática sobre habitualidad. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 37-63. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.3
Martí-Climent, A. y Abad-Beltrán, V. (2023). La construcción del conocimiento sobre la obligación desde una perspectiva interlingüística en estudiantes de Secundaria. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 121-145. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.6
Mercer, N. (1997). La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos (1.ª ed.). Paidós.
Milian, M. y Ribas, T. (2016). Hablar para aprender. En Palou, J. y Fons, M. (coords.). Didáctica de la Lengua y la Literatura en la Educación Primaria (1.ª ed.). Síntesis. https://www.sintesis.com/libro/didactica-de-la-lengua-y-la-literatura-en-educacion-primaria
Myhill, D. (2000). Misconceptions and Difficulties in the Acquisition of Metalinguistic Knowledge. Language and Education, 14(3), 151-163. https://doi.org/10.1080/09500780008666787
Nassaji, H. y Fotos, S. (2011). Teaching grammar in second language classrooms: Integrating form-focused instruction in communicative context (1.ª ed.). Routledge. https://www.routledge.com/Teaching-Grammar-in-Second-Language-Classrooms-Integrating-Form-Focused-Instruction-in-Communicative-Context/Nassaji-Fotos/p/book/9780415802055
Pajares, M. F. (1992). Teachers’ beliefs and educational research: Cleaning up a messy construct. Review of Educational Research, 62(3), 307-332. https://doi.org/10.3102/00346543062003307
Palou, J. (2008). L’ensenyament i l’aprenentatge del català com a primera llengua a l’escola. Creences i actuacions dels mestres amb relació a les activitats de llengua oral a l’etapa primària (1.ª ed.). Institut d’Estudis Catalans.
Pérez Giménez, M. (2023). La expresión de la obligación en clase de lengua: reflexión metalingüística e interlingüística facilitada por la interacción oral en un aula de 1.º de Enseñanza Secundaria Obligatoria. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 147-173. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.7
Ramos Méndez, C. (2007). El pensamiento de los aprendientes en torno a cómo se aprende una lengua: dimensiones individuales y culturales (1.ª ed.). Ministerio de Educación y Ciencia, Secretaría General Técnica. https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcmw4g4
Rijt, J. van, Wijnands, A. y Coppen, P. (2022) Investigating Dutch teachers’ beliefs on working with linguistic metaconcepts to improve students' L1 grammatical understanding. Research Papers in Education, 37(1), 1-29. http://doi.org/10.1080/02671522.2020.1784258
Rodríguez-Gonzalo, C. (2022). La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (EGRAMINT). Tavira. Revista Electrónica de Formación de Profesorado en Comunicación Lingüística y Literaria, 27, 1-14. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1104
Santolària Òrrios, A., Soler Pardo, B. y Casas Deseures, M. (2023). Reflexionar sobre la lengua a partir de secuencias didácticas. El modelo Egramint en los primeros cursos de Educación Primaria. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 15-36. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.2
Sanz-Moreno, R., Pérez Giménez, M y Marin, T. (2023). ¿Cómo enseñar gramática? Estudio sobre las creencias de los futuros docentes de lenguas. Comunicación XXIV Congreso Internacional de la Sociedad Internacional de la Sociedad Española de la Didáctica de la Lengua y la Literatura. Santiago de Compostela.
Sempere, J. V., Reig, A. y Rodríguez-Gonzalo, C. (2023). Nom o verb? La reflexión gramatical sobre el nombre y el verbo desde una perspectiva interlingüística en Primaria. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 23, 93-119. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.5
Wegerif, R. (2013). Dialogic: education for the internet age (1.ª ed.). Routledge. https://www.routledge.com/Dialogic-Education-for-the-Internet-Age/Wegerif/p/book/9780415536790
Woods (1996). Teacher Cognition in Language Teaching. Beliefs, Decision-Making and Classroom Practice (1.ª ed.). Cambridge University Press.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Raquel Sanz-Moreno, Montserrat Pérez Giménez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
