La construcció quotidiana de l’emancipació: Celestí Ventura i el moviment cooperativista del seu temps (1917-1954)
Paraules clau:
cooperativisme; sindicalisme; mutualisme; cultura obrera; història urbana; BarcelonaResum
Des de principis del segle xxi, una nova fornada d’estudis sobre la història del cooperativisme s’ha interessat per la influència d’aquest moviment d’emancipació en la configuració dels barris populars. Des d’una perspectiva urbana i microhistò- rica, la recerca sobre cooperatives i cooperativistes ha nodrit l’anàlisi de les relacions entre cooperativisme, obrerisme i associacionisme popular. L’estudi de la trajectòria de Celestí Ventura Raballí (1892-1969) en el sindicalisme i el cooperativisme, i la seva dedicació a la cooperativa La Fraternitat de la Barceloneta (Barcelona) per- met aprofundir en aquestes relacions de dues maneres. En primer lloc, examinant el rol de les cooperatives com a rereguarda del moviment obrer i, de forma més general, les mútues influències entre lluites obreres i expansió del cooperativisme. En segon lloc, i atenent a la participació de Ventura en les estructures sindicalistes, cooperativistes i mutualistes, explorant la multiplicitat de funcions que caracteritzà l’associacionisme obrerista a Catalunya durant bona part del segle xx.
Descàrregues
Referències
Alari, E.; Gorostiza, S.; Dalmau, M., 2016. La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa. La Ciutat Invisible, Barcelona.
Dalmau, M.; Miró, I., 2010. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona. 1870-1939. La Ciutat Invisible, Barcelona.
Dalmau, M., 2015. Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poblenou. La Ciutat Invisible, Barcelona.
Dalmau, M.; Masip, M., en premsa. El moviment feminista cooperatiu. L’Agrupació Femenina de Propaganda ooperatista. Cossetània, Valls.
Direcció General de Cooperatives, 1984. Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, [Barcelona].
Duch I Plana, M., 2009. Micaela Chalmeta. Fundació Roca i Galès, Barcelona.
Ealham, C., 2005. Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898-1937. Routledge, Londres i Nova York.
Estivill, J.; Dalmau, M., 2019. «L’estat de la qüestió sobre la història de l’economia social i solidà ria», a Duch, M.; Arnabat, X.; i Gavaldà, A. La Catalunya associada (1868-1938). Publicacions de la Universitat de València, València.
Gabriel, P., 1981. Classe obrera i sindicats a Catalunya, 1903-1920. Tesi doctoral, Universitat de Bar celona, Barcelona.
Huertas, J. M., 1982. Obrers a Catalunya: manual d’història del moviment obrer, 1840-1975. L’Avenç, Barcelona.
Marín, D., 2010. «Memòria cooperativa, un estel en la lluita contra l’oblit», a Dalmau, M.; Miró, I. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona. 1870-1939. La Ciutat Invi sible, Barcelona.
Mayayo, A., 1985. «El naixement del moviment cooperatiu a la Conca de Barberà», Estudis d’Història Agrària, 5, pp. 133-155.
Miró, I.; Dalmau, M., 2014. Joan Rovira i Marqués: el cooperativisme obrer i col·lectivista. Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions, Barcelona i Valls.
Oyón, J. L., 2008. La quiebra de la ciudad popular. Ediciones del Serbal, Barcelona.
Oyón, J. L., 2010. «Història urbana com a història social obrera: algunes reflexions sobre La quiebra de la ciudad popular», Segle XX, revista catalana d’història, 3, pp. 149-163.
Peiró, J., 1979 [1925]. Trayectoria de la cnt. Júcar, Madrid.
Pérez Baró, A., 1970. La cooperación de consumo en Cataluña. Tesi doctoral, Facultad de Ciencias Políticas y Económicas de la Universidad de Madrid, Madrid.
Pérez Baró, A., 1972. Les cooperatives a Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Pérez Baró, A., 1989. Història de les cooperatives a Catalunya. Crítica, Barcelona.
Ventura, C., 1927. El trovador cooperatista. Tip. Cosmos, Barcelona
Publicades
Versions
- 2022-01-26 (2)
- 2022-01-26 (1)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.
b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.