La construcció quotidiana de l’emancipació: Celestí Ventura i el moviment cooperativista del seu temps (1917-1954)

Autors/ores

  • Santiago Gorostiza Centre d’Histoire de Sciences Po
  • Emma Alari Pahissa Universitat de Barcelona

Paraules clau:

cooperativisme; sindicalisme; mutualisme; cultura obrera; història urbana; Barcelona

Resum

Des de principis del segle xxi, una nova fornada d’estudis sobre la història del cooperativisme s’ha interessat per la influència d’aquest moviment d’emancipació en la configuració dels barris populars. Des d’una perspectiva urbana i microhistò- rica, la recerca sobre cooperatives i cooperativistes ha nodrit l’anàlisi de les relacions entre cooperativisme, obrerisme i associacionisme popular. L’estudi de la trajectòria de Celestí Ventura Raballí (1892-1969) en el sindicalisme i el cooperativisme, i la seva dedicació a la cooperativa La Fraternitat de la Barceloneta (Barcelona) per- met aprofundir en aquestes relacions de dues maneres. En primer lloc, examinant el rol de les cooperatives com a rereguarda del moviment obrer i, de forma més general, les mútues influències entre lluites obreres i expansió del cooperativisme. En segon lloc, i atenent a la participació de Ventura en les estructures sindicalistes, cooperativistes i mutualistes, explorant la multiplicitat de funcions que caracteritzà l’associacionisme obrerista a Catalunya durant bona part del segle xx.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Santiago Gorostiza, Centre d’Histoire de Sciences Po

Santiago Gorostiza, Centre d’Histoire de Sciences Po.

Investigador postdoctoral. Llicenciat en Història i Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster Interuniversitari en Història Contemporània per la Univer- sidad Autónoma de Madrid. Doctor per la Universitat de Coimbra (Portugal) en el projecte European Network of Political Ecology (entitle). Les seves línies de recerca se centren en la història social i ambiental del segle xx, amb especial atenció a la guerra civil espanyola i la dic- tadura franquista. Ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. Coautor del llibre La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa, publicat el 2016 per La Ciutat Invisible a la col·lecció “Memòria cooperativa”.

Emma Alari Pahissa, Universitat de Barcelona

Emma Alari Pahissa, Universitat de Barcelona.

Llicenciada en Història de l’Art i Màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. Coautora del llibre La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i coopera- tiva, publicat el 2016 per La Ciutat Invisible a la col·lecció “Memòria cooperativa”. La seva re- cerca se centra en el cooperativisme i altres formes col·lectives d’organització popular de caire emancipador, tant del passat com del present. Ha publicat en diverses revistes i ha realitzat una exposició i múltiples conferències i rutes urbanes guiades al voltant d’aquest àmbit d’investiga- ció, que està estretament vinculat a la seva participació en els moviments socials transformadors de la ciutat de Barcelona i en l’economia social i solidària.

Referències

Alari, E.; Gorostiza, S.; Dalmau, M., 2016. La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa. La Ciutat Invisible, Barcelona.

Dalmau, M.; Miró, I., 2010. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona. 1870-1939. La Ciutat Invisible, Barcelona.

Dalmau, M., 2015. Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poblenou. La Ciutat Invisible, Barcelona.

Dalmau, M.; Masip, M., en premsa. El moviment feminista cooperatiu. L’Agrupació Femenina de Propaganda ooperatista. Cossetània, Valls.

Direcció General de Cooperatives, 1984. Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, [Barcelona].

Duch I Plana, M., 2009. Micaela Chalmeta. Fundació Roca i Galès, Barcelona.

Ealham, C., 2005. Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898-1937. Routledge, Londres i Nova York.

Estivill, J.; Dalmau, M., 2019. «L’estat de la qüestió sobre la història de l’economia social i solidà ria», a Duch, M.; Arnabat, X.; i Gavaldà, A. La Catalunya associada (1868-1938). Publicacions de la Universitat de València, València.

Gabriel, P., 1981. Classe obrera i sindicats a Catalunya, 1903-1920. Tesi doctoral, Universitat de Bar celona, Barcelona.

Huertas, J. M., 1982. Obrers a Catalunya: manual d’història del moviment obrer, 1840-1975. L’Avenç, Barcelona.

Marín, D., 2010. «Memòria cooperativa, un estel en la lluita contra l’oblit», a Dalmau, M.; Miró, I. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona. 1870-1939. La Ciutat Invi sible, Barcelona.

Mayayo, A., 1985. «El naixement del moviment cooperatiu a la Conca de Barberà», Estudis d’Història Agrària, 5, pp. 133-155.

Miró, I.; Dalmau, M., 2014. Joan Rovira i Marqués: el cooperativisme obrer i col·lectivista. Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions, Barcelona i Valls.

Oyón, J. L., 2008. La quiebra de la ciudad popular. Ediciones del Serbal, Barcelona.

Oyón, J. L., 2010. «Història urbana com a història social obrera: algunes reflexions sobre La quiebra de la ciudad popular», Segle XX, revista catalana d’història, 3, pp. 149-163.

Peiró, J., 1979 [1925]. Trayectoria de la cnt. Júcar, Madrid.

Pérez Baró, A., 1970. La cooperación de consumo en Cataluña. Tesi doctoral, Facultad de Ciencias Políticas y Económicas de la Universidad de Madrid, Madrid.

Pérez Baró, A., 1972. Les cooperatives a Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Pérez Baró, A., 1989. Història de les cooperatives a Catalunya. Crítica, Barcelona.

Ventura, C., 1927. El trovador cooperatista. Tip. Cosmos, Barcelona

Descàrregues

Publicades

2022-01-26 — Actualitzat el 2022-01-26

Versions

Com citar

Gorostiza, S., & Alari Pahissa, E. (2022). La construcció quotidiana de l’emancipació: Celestí Ventura i el moviment cooperativista del seu temps (1917-1954). Segle XX: Revista Catalana d’història, (14), 136–154. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/38194

Número

No 14 (2021)

Secció

Recerques i assajos

Llicència

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a. L'autor/a cedeix en exclusiva tots els drets de propietat intel·lectual a l’editor/a per a tot el món i per a tota la durada dels drets de propietat intel·lectual vigents aplicables.

b. L’editor/a difondrà els textos amb la Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.