De campus universitari a temple de la marginalitat. El canvi social a les presons espanyoles durant la transició política

Autors/ores

  • César Lorenzo Rubio Universitat de Barcelona (UB)

Paraules clau:

franquisme, transició a la democràcia, mobilització, presó, violència

Resum

A les acaballes de franquisme, l’empresonament dels opositors a la dictadura va esdevenir un dels símbols més clars del seu caràcter totalitari. A dins de les presons però, els presos polítics van resistir augmentant la intensitat de la seva praxi política. A partir de 1977, quan gràcies a les amnisties aquests presos siguin alliberats, els presos comuns prendran el relleu de la mobilització i adquiriran protagonisme en la reivindicació dels seus drets. Com a resposta a la greu problemàtica penitenciària que els presos comuns havien posat de manifest, l’Estat va aprovar una reforma de la legislació penitenciària, però aquesta no va comportar una millora de la situació. Al contrari, durant els primers anys de la democràcia, les presons van estar marcades per les mancances materials, l’augment desmesurat de població reclusa i la perpetuació d’un nou tipus de violència interpersonal.

Biografia de l'autor/a

César Lorenzo Rubio, Universitat de Barcelona (UB)

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i Màster en Gestió Cultural. És membre del Grupo de Estudios sobre Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas, amb seu universitària a la Facultat de Lletres de Ciudad Real. Actualment prepara l’edició de la seva tesi doctoral.

Descàrregues

Número

Secció

Recerques i assajos