La història digital: una certa idea i algunes il·lustracions

Autors/ores

  • Anaclet Pons Universitat de València

Paraules clau:

Historiadors, recerca històrica, noves tecnologies, història digital

Resum

A les darreres dècades, les noves tecnologies han fet que els historiadors reconsiderin les formes com investiguen, escriuen i difonen el seu treball. La pretensió d’aquest text és esbossar un marc general al voltant del que significa la història digital, proposant una distinció entre la «història a l’era digital» i «la història digital»: entre els estudiosos que utilitzen certs recursos i eines digitals (processadors de textos, correu electrònic, catàlegs, etcètera) i els acadèmics que desenvolupen una nova comprensió de la història, compromesos amb el paper que les noves tecnologies digitals poden assolir dins l’estudi del passat. Aquest assaig analitza ambdues perspectives, presentant una gran varietat d’exemples i els seus diversos significats

Biografia de l'autor/a

Anaclet Pons, Universitat de València

És catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de València. S’ha dedicat sobretot a la història social i cultural i a la historiografia, sovint amb el seu col·lega Justo Serna. A més d’altres textos, tots dos han publicat diversos llibres sobre aquest assumptes, des de La ciudad extensa (1992) fins La historia cultural. Autores, obras, lugares (Akal, 2013 2ed.). Així mateix, ambdós han dut a terme una ampla tasca de difusió cultural, traduint i editant obres, l’última de les quals ha estat ¿Qué es la cultura popular?, d’Antonio Gramsci (PUV, 2011). Als darrers anys, però, ha destacat en la difusió de les noves tecnologies i en l’anàlisi del seu significat dins la història, tant al seu bloc (http://clionauta.hypotheses.org/) con en el volum El desorden digital. Guía para historiadores y humanistas (Siglo XXI, 2013).

Descàrregues

Número

Secció

Recerques i assajos