La construcción cotidiana de la emancipación: Celestí Ventura y el movimiento cooperativista de su tiempo (1917-1954)

Autores/as

  • Santiago Gorostiza Centre d’Histoire de Sciences Po
  • Emma Alari Pahissa Universidad de Barcelona

Palabras clave:

cooperativismo; sindicalismo; mutualismo; cultura obrera;, histo- ria urbana; Barcelona

Resumen

Desde principios del siglo xxi, una nueva hornada de estudios sobre la histo- ria del cooperativismo se ha interesado por la influencia de este movimiento de emancipación en la configuración de los barrios populares. Desde una perspectiva urbana y microhistórica, la investigación sobre cooperativas y cooperativistas ha alimentado el análisis de las relaciones entre cooperativismo, obrerismo y asociacio- nismo popular. El estudio de la trayectoria de Celestí Ventura Raballí (1892-1969) en el sindicalismo y el cooperativismo, y su dedicación a la cooperativa La Frater- nidad de la Barceloneta (Barcelona), permite profundizar en estas relaciones de dos maneras. En primer lugar, examinando el rol de las cooperativas como retaguardia del movimiento obrero y, de forma más general, las mutuas influencias entre luchas obreras y expansión del cooperativismo. En segundo lugar, y atendiendo a la parti- cipación deVentura en las estructuras sindicalistas, cooperativistas y mutualistas, ex- plorando la multiplicidad de funciones que caracterizó al asociacionismo obrerista en Cataluña durante buena parte del siglo xx.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Santiago Gorostiza, Centre d’Histoire de Sciences Po

Santiago Gorostiza, Centre d’Histoire de Sciences Po.

Investigador postdoctoral. Llicenciat en Història i Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster Interuniversitari en Història Contemporània per la Univer- sidad Autónoma de Madrid. Doctor per la Universitat de Coimbra (Portugal) en el projecte European Network of Political Ecology (entitle). Les seves línies de recerca se centren en la història social i ambiental del segle xx, amb especial atenció a la guerra civil espanyola i la dic- tadura franquista. Ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. Coautor del llibre La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa, publicat el 2016 per La Ciutat Invisible a la col·lecció “Memòria cooperativa”.

Emma Alari Pahissa, Universidad de Barcelona

Emma Alari Pahissa, Universitat de Barcelona.

Llicenciada en Història de l’Art i Màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. Coautora del llibre La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i coopera- tiva, publicat el 2016 per La Ciutat Invisible a la col·lecció “Memòria cooperativa”. La seva re- cerca se centra en el cooperativisme i altres formes col·lectives d’organització popular de caire emancipador, tant del passat com del present. Ha publicat en diverses revistes i ha realitzat una exposició i múltiples conferències i rutes urbanes guiades al voltant d’aquest àmbit d’investiga- ció, que està estretament vinculat a la seva participació en els moviments socials transformadors de la ciutat de Barcelona i en l’economia social i solidària.

Citas

Alari, E.; Gorostiza, S.; Dalmau, M., 2016. La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa. La Ciutat Invisible, Barcelona.

Dalmau, M.; Miró, I., 2010. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona. 1870-1939. La Ciutat Invisible, Barcelona.

Dalmau, M., 2015. Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poblenou. La Ciutat Invisible, Barcelona.

Dalmau, M.; Masip, M., en premsa. El moviment feminista cooperatiu. L’Agrupació Femenina de Propaganda ooperatista. Cossetània, Valls.

Direcció General de Cooperatives, 1984. Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, [Barcelona].

Duch I Plana, M., 2009. Micaela Chalmeta. Fundació Roca i Galès, Barcelona.

Ealham, C., 2005. Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898-1937. Routledge, Londres i Nova York.

Estivill, J.; Dalmau, M., 2019. «L’estat de la qüestió sobre la història de l’economia social i solidà ria», a Duch, M.; Arnabat, X.; i Gavaldà, A. La Catalunya associada (1868-1938). Publicacions de la Universitat de València, València.

Gabriel, P., 1981. Classe obrera i sindicats a Catalunya, 1903-1920. Tesi doctoral, Universitat de Bar celona, Barcelona.

Huertas, J. M., 1982. Obrers a Catalunya: manual d’història del moviment obrer, 1840-1975. L’Avenç, Barcelona.

Marín, D., 2010. «Memòria cooperativa, un estel en la lluita contra l’oblit», a Dalmau, M.; Miró, I. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona. 1870-1939. La Ciutat Invi sible, Barcelona.

Mayayo, A., 1985. «El naixement del moviment cooperatiu a la Conca de Barberà», Estudis d’Història Agrària, 5, pp. 133-155.

Miró, I.; Dalmau, M., 2014. Joan Rovira i Marqués: el cooperativisme obrer i col·lectivista. Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions, Barcelona i Valls.

Oyón, J. L., 2008. La quiebra de la ciudad popular. Ediciones del Serbal, Barcelona.

Oyón, J. L., 2010. «Història urbana com a història social obrera: algunes reflexions sobre La quiebra de la ciudad popular», Segle XX, revista catalana d’història, 3, pp. 149-163.

Peiró, J., 1979 [1925]. Trayectoria de la cnt. Júcar, Madrid.

Pérez Baró, A., 1970. La cooperación de consumo en Cataluña. Tesi doctoral, Facultad de Ciencias Políticas y Económicas de la Universidad de Madrid, Madrid.

Pérez Baró, A., 1972. Les cooperatives a Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Pérez Baró, A., 1989. Història de les cooperatives a Catalunya. Crítica, Barcelona.

Ventura, C., 1927. El trovador cooperatista. Tip. Cosmos, Barcelona

Descargas

Publicado

2022-01-26 — Actualizado el 2022-01-26

Versiones

Cómo citar

Gorostiza, S., & Alari Pahissa, E. (2022). La construcción cotidiana de la emancipación: Celestí Ventura y el movimiento cooperativista de su tiempo (1917-1954). Segle XX Revista Catalana d’història, (14), 136–154. Recuperado a partir de https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/38194

Número

Núm. 14 (2021)

Sección

Investigaciones y ensayos

Licencia

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

El autor o la autora a que publica en esta revista está de acuerdo con los términos siguientes:

a. El/la autor/a cede en exclusiva todos los derechos de propiedad intelectual al/la editor/a para todo el mundo y toda la duración de los derechos de propiedad intelectual vigentes aplicables.

b. El/la editor/a difundirá los textos con la Atribución-No Comercial- No Derivada 4.0 International que permite compartir la obra con terceros, siempre que éstos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.