Investigando las desigualdades sociales en el aula de matemáticas: logros y expectativas
Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2017.1.26-44Paraules clau:
Basil Bernstein, desigualtats socials, patrons d'interacció, sociologia de la instrucció matemàticaResum
En els últims 20 anys ha augmentat l'atenció dispensada a les desigualtats socials en els assoliments en matemàtiques. Les perspectives microsociològiques en les investigacions sobre educació matemàtica apunten a les particularitats de la cultura de l'aula i als patrons, però també a les contingències, prevalents en la construcció del significat a l'aula de matemàtiques. Per tal de generar una sociologia de la instrucció matemàtica, l'enfocament empíric de la nostra investigació es dirigeix cap a aquests patrons microsociològics d'interacció a l'aula relacionats amb la construcció d'una jerarquia d'assoliments en les matemàtiques escolars. L'aplicació del marc teòric de Basil Bernstein resulta útil a l'hora d'explorar aquests patrons d'interacció. Degut al nostre interès en l'elaboració d'aquest marc, el propòsit d'aquest article és doble: com a resultat del nostre estudi empíric presentarem, en primer lloc, una llista de mecanismes d'interacció que afecten l'estratificació dels assoliments en matemàtiques dels estudiants. Posteriorment reflexionarem sobre els límits de la teoria de Bernstein que percebem en el nostre treball i les expectatives de teorització i investigació addicionals. D'aquesta manera, centrarem el nostre enfocament en la corporalitat, normativitat i drets pedagògics, mostrant així el seu impacte, que encara està, en gran mesura, desatès.Referències
Arzarello, F., Domingo, P., Robutti O., y Sabena, C. (2009). Gestures as semiotic resources in the mathematics classroom. Educational Studies in Mathematics, 70(2), 97-109.
Barret, B., y Moore, R. (2015). Changing from within: Basil Bernstein, teacher education and social justice. En P. Vitale y B. Exley (Eds.), Pedagogic rights and democratic education: Bernsteinian explorations of curriculum, pedagogy and assessment (p. 47-58). London: Routledge.
Bazzini, L., y Sabena, C. (2015). Participation in mathematics problem-solving through gestures and narration. En U. Gellert, J. Gímenez, C. Hahn y S. Kafoussi (Eds.), Educational paths to mathematics: A C.I.E.A.E.M. sourcebook (p. 213-223). Cham: Springer.
Bernstein, B. (1990). La estructura del discurso pedagógico. Madrid: Morata.
Bernstein, B. (1998). Pedagogía, control simbólico e identidad. Madrid: Morata.
Bohlmann, N. (2015). Explizierungsprozesse im Mathematikunterricht. Entwicklung eines praxeologischen und institutionskritischen Modells zur Beschreibung von Unterricht. Tesis doctoral. Berlin: Freie Universität Berlin. Publicada en línea: http://www.diss.fu-berlin.de/diss/receive/FUDISS_thesis_000000099690.
Bourdieu, P. (1997). Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P. et al. (2005). Das Elend der Welt. Studienausgabe. Konstanz: UVK Verlagsgesellschaft.
Bourne, J. (2003). Vertical discourse: The role of the teacher in the transmission and acquisition of decontextualised language. European Educational Research Journal, 2(4), 496-521.
Chevallard, Y. (1999). L’analyse des pratiques enseignantes en théorie anthropologique du didactique. Recherches en Didactique des Mathématiques, 19(2), 221-266.
Cobb, P., & Bauersfeld, H. (Eds.) (1995). The emergence of mathematical meaning: Interaction in classroom cultures. Hillsdale: Erlbaum.
Cooper, B., & Dunne, M. (2000). Assessing children’s mathematical knowledge: Social class, sex and problem-solving. Buckingham: Open University.
Dowling, P. (1998). The sociology of mathematics education: Mathematical myths/pedagogical texts. London: Routledge Falmer.
Edwards, L., Ferrara, F., & Moore-Russo, D. (Eds.) (2014). Emerging perspectives on gesture and embodiment in mathematics. Charlotte: IAP.
Exley, B., Davis, J., & Dooley, K. (2015). Empirical reference points for Bernstein’s model of pedagogic rights: Recontextualising the reconciliation agenda to Australian schooling. En P. Vitale y B. Exley (Eds.), Pedagogic rights and democratic education: Bernsteinian explorations of curriculum, pedagogy and assessment (p. 33-46). London: Routledge.
Frandji, D., & Vitale, P. (2015). The enigma of Bernstein’s ‘pedagogic rights’. En P. Vitale y B. Exley (Eds.), Pedagogic rights and democratic education: Bernsteinian explorations of curriculum, pedagogy and assessment (p. 13-32). London: Routledge.
Frankenstein, M. (1989). Relearning mathematics: A different third R–radical maths. London: Free Association Books.
de Freitas, E., y Sinclair, N. (2014). Mathematics and the body: Material entanglements in the classroom. Cambridge: Cambridge University Press.
Gellert, U., Barbé, J., y Espinoza, L. (2013). Towards a local integration of theories: Codes and praxeologies in the case of computer-based instruction. Educational Studies in Mathematics, 82(2), 303-321.
Gellert, U., y Hümmer, A.-M. (2008). Soziale Konstruktion von Leistung im Unterricht. Zeitschrift für Erziehungswissenschaft, 11, 288-311.
Gutiérrez, R. (2013). The sociopolitical turn in mathematics education. Journal for Research in Mathematics Education, 44, 37-68.
Gutstein, E. (2005). Reading and writing the world with mathematics: Toward a pedagogy for social justice. New York: Routledge Falmer.
Knipping, C., Reid, D., y Straehler-Pohl, H. (2015). Establishing mathematics classroom culture: Concealing and revealing the rules of the game. En U. Gellert, J. Gímenez, C. Hahn y S. Kafoussi (Eds.), Educational paths to mathematics: A C.I.E.A.E.M. sourcebook (p.67-96). Cham: Springer.
Lakoff, G., y Núñez, R. (2000). Where mathematics comes from: How the embodied mind brings mathematics into being. New York: Basis Books.
Lerman, S. (2000). The social turn in mathematics education research. En J. Boaler (Ed.), Multiple perspectives on mathematics teaching and learning (p. 19-44). Westport: Ablex.
Lerman, S., y Tsatsaroni, A. (1998). Why children fail and what the field of mathematics education can do about it: The role of sociology. Paper presented at the First Mathematics Education and Society Conferences (MES1), Nottingham, UK. Recuperado de http://www.nottingham.ac.uk/csme/meas/plenaries/lerman.html
Mauss, M. (1954). The gift: Forms and functions of exchange in archaic societies. London: Cohen & West.
McLean, M., Abbas, A., y Ashwin, P. (2013). A Bernsteinian view of learning and teaching undergraduate sociology-based social science. ELiSS, 5(2), 32-44.
Mehan, H. (1992). Understanding inequality in schools: The contribution of interpretive studies. Sociology of Education, 65, 1-20.
Morgan, C., Tsatsaroni, A., y Lerman, S. (2002). Mathematics teachers’ positions and practices in discourses of assessment. British Journal of Sociology of Education, 23, 445-461.
Ortmann, G. (2003). Regel und Ausnahme. Paradoxien sozialer Ordnung. Frankfurt: Suhrkamp.
Pfaller, R. (2012). Wofür es sich zu leben lohnt. Elemente materialistischer Philosophie. Frankfurt: Fischer.
Reay, D., y Arnot, M. (2004). Participation and control in learning: A pedagogic democratic right? En L. Poulson y M. Waters (Eds.), Learning to read critically in teaching and learning (p. 150-172). London: Sage.
Sadovnik, A.R. (1995). Basil Bernstein’s theory of pedagogic practice: A structuralist approach. En A.R. Sadovnik (Ed.), Knowledge and pedagogy: The sociology of Basil Bernstein (p. 3-35). Norwood: Ablex.
Schatzki, T.R. (1996). Social practices: A Wittgensteinian approach to human activity and the social. Cambridge: Cambridge University Press.
Skovsmose, O. (1994). Towards a philosophy of critical mathematics education. Dordrecht: Kluwer.
Straehler-Pohl, H. (2015). Devaluing knowledge: School mathematics in a context of segregation. En P. Vitale y B. Exley (Eds.), Pedagogic rights and democratic education: Bernsteinian explorations of curriculum, pedagogy and assessment (p. 103-118). London: Routledge.
Straehler-Pohl, H., Fernández, S., ellert, U., y Figueiras, L. (2014). School mathematics registers in a context of low academic expectations. Educational Studies in Mathematics, 85, 175-199.
Straehler-Pohl, H., y Gellert, U. (2013). Towards a Bernsteinian language of description for mathematics classroom discourse. British Journal of Sociology of Education, 34, 313–332.
Straehler-Pohl, H., y Gellert, U. (2015). Pathologie oder Struktur? Selektive Einsichten zur Theorie und Empirie des Mathematikunterrichts. Wiesbaden: Springer VS.
Straehler-Pohl, H., y Pais, A. (2014). Learning to fail and learning from failure: Ideology at work in a mathematics classroom. Pedagogy, Culture and Society, 22(1), 79-96.
Straehler-Pohl, H., y Sertl, M. (2016). Bildung und Teilhabe im Kontext «pädagogischer Rechte». Eine Exploration des normativen Rahmens Basil Bernsteins Bildungssoziologie. En I. Miethe, A. Tervooren y N. Ricken (Eds.), Bildung und Teilhabe. Wiesbaden: Springer.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2017 Nina Bohlmann, Uwe Gellert, Hauke Straehler-Pohl
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
