El peso de la Educación Física en el horario escolar
El pes de l'Educació Física en l'horari escolar
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2018.3.91-101Paraules clau:
Educació Física, currículum, nivell de compromís motor, esbarjo escolarResum
L’estudi dels nivells de pràctica d’activitat física ha anat cobrant més importància en les últimes dècades gràcies a la seva relació amb la salut. Per aquesta raó, l’àrea curricular d’Educació Física, així com l’esbarjo escolar, no poden quedar al marge del debat, conformant-se com espais apropiats per obtenir els nivells recomanats per organismes internacionals. Aquest article pretén oferir una visió sobre el pes que ha d’ocupar l’Educació Física en l’horari escolar, sostingut en els avenços recents produïts en el camp de la neurociència, relacionats amb els beneficis que produeix l’activitat física en les persones. Es destaca la importància d’aquesta matèria escolar per combatre el sedentarisme en la població escolar, apostant per una reconceptualització de l’horari en termes de temps i espai.
Referències
Acevedo-Triana, C. A., Ávila-Campos, J. E., y Cárdenas, L. F. (2014). Efectos del ejercicio y la actividad motora sobre la estructura y función cerebral. Revista Mexicana de Neurociencia, 15(1), 36-53.
Bonal, X. (1998). Cambiar la Escuela: la coeducación en el patio de juegos. Barcelona: UAB.
Carreiro da Costa, F. (2007). La enseñanza de la Educación Física ante la implantación del Espacio Europeo de Educación Superior. En P. Palou Sampol, F. Ponseti, P. Borràs y J. Vidal (Eds.), Educación Física en el Siglo XXI. Nuevas Perspectivas Nuevos Retos, p. 19-31. Baleares: Universitat de les Illes Balears.
Cavill, N., Biddle, S., y Sallis, J. (2001). Health enhancing physical activity for young people: statement of the United Kingdom Expert Consensus Conference. Pediatric Exercise Science, 13(1), 12-25. doi: 10.1123/pes.13.1.12
Chillón, P., Tercedor, P., Delgado, M., y Carbonell, A. (2007). La escuela como espacio saludable. Tándem, 24, 37-48.
Coe, D., Pivarnik, J., Womack, C., Reeves, M., y Malina, R. (2006). Effect of physical education and activity levels on academic achievement in children. Medicine and Science in Sports and Exercise, 38(8), 1515-1519. doi: 10.1249/01.mss.0000227537.13175.1b
Comisión Europea/EACEA/Eurydice (2013). La educación física y el deporte en los centros escolares de Europa (Informe de Eurydice). Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea.
Corbin, C. B. (2002). Physical Education as an agent of change. Quest, 54(3), 182-195. doi: 10.1080/00336297.2002.10491773
De Greeff, J. W., Hartman, E., Mullender-Wijnsma, M. J., Bosker, R. J., Doolaard, S., y Visscher, C. (2014). Physical fitness and academic performance in primary school children with and without a social disadvantage. Health Education Research, 29(5), 853-860. doi: 10.1093/her/cyu043
Ennis, C. (2006). Curriculum: Forming and reshaping the vision of physical education in a high need, low demand world of schools. Quest, 58(1), 41-59. doi: 10.1080/00336297.2006.10491871
Escalante, Y., Backx, K., Saavedra, J. M., García-Hermoso, A., y Domínguez, A. M. (2011). Relationship between daily physical activity, recess physical activity, age and sex in scholar of primary school, Spain. Revista Española de Salud Pública, 85(5), 481-489. doi: 10.1590/S1135-57272011000500007
Ferrero, M., Garaizar, P., y Vadillo, M. A. (2016). Neuromyths in Education: Prevalence among Spanish teachers and an exploration of cross-cultural variation. Frontiers in Human Neuroscience, 10, 496. doi: 10.3389/fnhum.2016.00496
Finn, A. S., Kraft, M. A., West, M. R., Leonard, J. A., Bish, R. E., Martin, M.A., Sheridan, C.F.O, y Gabrieli, J. D. E. (2014). Cognitive skills, student achievement tests, and schools. Psychological Science, 25(3), 736–44. doi: 10.1177/0956797613516008
Gearin, B. M., y Fien, H. (2016). Translating the neuroscience of physical activity to education. Trends in Neuroscience and Education, 5(1), 12-19. doi: 10.1016/j.tine.2016.02.001
Gómez-Pinilla, F., y Hillman, C. (2013). The influence of exercise on cognitive abilities. Comprehensive Physiology, 3(1), 403–428. http://doi.org/10.1002/cphy.c110063
Hardman, K. (2008). The situation of physical education in schools: A European perspective. Human Movement, 9(1), 5-18. doi: 10.2478/v10038-008-0001-z
Hardman, K., y Marshall, J. (2000). The state and status of physical education in schools in international context. European Physical Education Review, 6(3), 203-229. doi: 10.1177/1356336X000063001
Hassevoort, K. M., Khan, N. A., Hillman, C. H., y Cohen, N. J. (2016). Childhood markers of health behavior relate to hippocampal health, memory, and academic performance. Mind, Brain, and Education, 10(3), 162-170
Jarrett, O. S., Farokhi, B., You, N. G., y Davies, G. (2001). Boys and girls at play: Games and recess at a southern urban elementary school. En S. Reifel (Ed.), Play and culture studies, Vol. 3: Theory in context and out, p. 147-170. Westport, C. T.: Ablex.
Luengo, C. (2007). Actividad físico-deportiva extraescolar en alumnos de primaria. Revista Internacional de Medicina y ciencias de la Actividad Física y el Deporte, 7(27), 174-184. Recuperado de http://cdeporte.rediris.es/revista/revista27/artactividadf41c.htm
Martínez, J., Contreras, O., Lera, A., y Aznar, S. (2012). Niveles de actividad física medido con acelerómetro en alumnos de 3º ciclo de Educación Primaria: actividad física diaria y sesiones de Educación Física. Revista de Psicología del Deporte, 21(1), 117-123.
Martínez, J., Aznar, S., y Contreras, O. (2015). El recreo escolar como espacio y tiempo saludable. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, 15(59), 419-432. doi: 10.15366/rimcafd2015.59.002
McKenzie, T. L., Feldman, H., Woods, S. E., Romero, K. A., Dahlstrom, V., Stone, E. J., strikmiler, P. K., Williston, J.M., y Harsha, D.W. (1995). Children's activity levels and lesson context during third-grade physical education. Research Quarterly for Exercise and Sport, 66(3), 184-193. doi: 10.1080/02701367.1995.10608832
McKenzie, T. L., Marshall, S. J., Sallis, J. F., y Conway, T. L. (2000). Student activity levels, lesson context, and teacher behaviour during middle school physical education. Research Quarterly for Exercise and Sport, 71(3), 249-259. doi: 10.1080/02701367.2000.10608905
Mota, J., Silva, P., Santos M. P., Ribeiro, J. C., Oliveira, J., y Duarte, J. A. (2005). Physical activity and school recess time. Gender differences and relationship between children’s playground physical activity and habitual physical activity. Journal of Sport Sciences, 23(3), 269-275. doi: 10.1080/02640410410001730124
Mullender-Wijnsma, M. J., Hartman, E., de Greeff, J. W., Doolaard, S., Bosker, R. J., y Visscher, C. (2016). Physically active Math and Language lessons improve academic achievement: A cluster randomized controlled trial. Pediatrics, 137(3), 1–9. doi: 10.1542/peds.2015-2743
Nader, P. R. (2003). Frecuency and intensity or activity of third-grade children in physical education. Archives of Pediatric and Adolescence Medicine, 157(2), 185-190. doi: 10.1001/archpedi.157.2.185
Riddoch, C. J. y Aznar, S. (1996). Physical activity levels of 14-15 years old adolescents related to published guidelines. Medicine and Science in Sports and Exercise, 28(5) S53. (Abstract).
Riddoch, C. J., Mattocks, C., Deere, K., Saunders, J., Kirkby, J., Tilling, K., Leary, S.D., Blair, S.N., y Ness, A. R. (2007). Objective measurement of levels and patterns of physical activity. Archives of Disease in Childhood, 92, 963-969. doi: 10.1038/pr.2013.99
Ridgers, N. D., Saint-Maurice, P. F., Welk, G. J., Siahpush, M., y Huberty, J. (2011). Differences in physical activity during school recess. Journal of School Health, 81(9), 545 -551. doi: 10.1111/j.1746-1561.2011.00625.x
Ridgers, N. D., Stratton, G., y Fairclough, S. J. (2005). Assessing physical activity during recess using accelerometry. Preventive Medicine, 41(1), 102-107. doi: 10.1016/j.ypmed.2004.10.023
Ridgers, N. D., Tóth, M., y Uvacsek, M. (2009). Physical activity levels of Hungarian children during school recess. Preventive Medicine, 49(5), 410-412. doi: 10.1016/j.ypmed.2009.08.008
Ridgers, N., Stratton, G., y Fairclough, S, J. (2006). Physical activity levels of children during school playtime. Sports Medicine, 36(4), 359-371. doi: 10.2165/00007256-200636040-00005
Ridgers, N., Stratton, G., Fairclough, S. J., y Twisk, J. (2007). Children’s physical activity levels during school recess: a quasi-experimental intervention study. International Journal of Behavioural Nutrition and Physical Activity, 21(4), 19. doi: 10.1186/1479-5868-4-19
Ruiz-Ariza, A., Grao-Cruces, A., Marques de Loureiro, N. E., y Martínez-López, E. J. (2017). Influence of physical fitness on cognitive and academic performance in adolescents: A systematic review from 2005–2015. International Review of Sport And Exercise Psychology, 10(1), 108-133. doi: 10.1080/1750984X.2016.1184699
Sallis, J. F. (1995). A behavioral perspective on children’s physical activity. En L.W. Y. Cheung y J. B. Richmond (Eds.), Child health, nutrition, and physical activity. Champaign, I: Human Kinetics.
Sallis, J. F., Mckneize, T. L., Elder, J. P., Hoy, P. L., Galati, T., Berry C. C., Zive, M. M., y Nader, P. R. (1998). Sex and ethnic differences in children´s physical activity: discrepancies between self-report and objective measures. Pediatric Exercise Science, 10(3), 277-284. doi: 10.1123/pes.10.3.277
Sallis, J. F., y Patrick, K. (1994). Physical activity guidelines for adolescents: consensus statement. Pediatric Exercise Science, 6(4), 302-314. doi: 10.1123/pes.6.4.302
Shepard, R. (1997). Curricular physical activity and academic performance. Pediatric Exercise Science, 9(2), 113-126. doi: 10.1123/pes.9.2.113
Simons-Morton, G. B., Taylor, C. W., Zinder, A. S., y Huang, W. I. (1993). The physical activity of fifth-grade students during physical education classes. American Journal of Public Health, 8(2), 262-264. doi: 10.2105/AJPH.83.2.262
Stratton, G. (1996). Children's heart rates during physical education lessons: a review. Pediatric Exercise Science, 8(3), 215-233. doi: 10.1123/pes.8.3.215
Stratton, G., y Mullan, E. (2005). The effect of multicolor playground markings on childnen’s physical activity level during recess. Preventive Medicine, 41(5-6), 828-833. doi: 10.1016/j.ypmed.2005.07.009
Tremarche, P., Robinson, E., y Graham, L. (2007). Physical Education and Its Effect on Elementary Testing Results. Physical Educator, 64(2), 58-64.
Troiano, R. P., Berrigan, D., Dodd, K. W., Mâsse, L.C., Tilert, T., y McDowell, M. (2008). Physical activity in the United States measured by accelerometer. Medicine & Science in Sports & Exercise, 40(1), 181-188. doi: 10.1249/mss.0b013e31815a51b3
Trost, S. (2009). Active education. Physical education, physical activity and academic performance. Recuperado de www.activelivingreserach.org
Trost, S. G., Pate, R. R., Sallis, J. F., Freedson, P. S., Taylor, W. C., Dowda, M., y Sirard J. (2002). Age and gender differences in objectively measured physical activity in youth. Medicine and Science in Sports and Exercise, 34(2), 350-355. doi: 10.1097/00005768
Valdemoros-San-Emeterio, M. A., Ponce-de-León-Elizondo, A., y Gradaille-Pernás, R. (2016). Actividad física de ocio juvenil y desarrollo humano. Revista de Psicología del Deporte, 25(2), 45-51.
Visiedo, A, Sainz de Baranda, P., Crone, D., Aznar, S., Pérez-Llamas, F., Sánchez-Jiménez, R., Velázquez, F., Berná-Serna, J. de D., y Zamora, S. (2016). Programas para la prevención de la obesidad en escolares de 5 a 10 años: revisión de la literatura. Nutrición Hospitalaria, 33(4), 814/824. doi: 10.20960/nh.375
Wilkins, J., Graham, G., Parker, S., Westfall, S., Fraser, R., y Tembo, M. (2003). Time in the arts and physical education and school achievement. Journal of Curriculum Studies, 35(6), 721-734. doi: 10.1080/0022027032000035113
Wrann, C. D., White, J. P., Salogiannnis, J., Laznik-Bogoslavski, D., Wu, J., Ma, D., Lin, J.D., Greenberg, M.E., y Spiegelman, B. M. (2013). Exercise induces hippocampal BDNF through a PGC-1α/FNDC5 pathway. Cell Metab 18(5), 649-659. doi: 10.1016/j.cmet.2013.09.008
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2018 Didacticae: Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
