El acercamiento al tratamiento pedagógico de lo corporal a través de la participación en una comunidad de práctica virtual
L'apropament al tractament pedagògic del cos a través de la participació en una comunitat de pràctica virtual
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2020.7.119-135Paraules clau:
Educació Física, comunitat de pràctica virtual, Tractament Pedagògic del CosResum
En el present article de reflexió es traça el camí recorregut per un docent fins a la seva participació a (Re)Produce, una comunitat de pràctica virtual per a professionals d’Educació Física en la que, durant tres cursos escolars, intercanvia experiències, opinions i coneixements amb diverses desenes de professors de les diferents etapes educatives i amb docents en formació inicial. Aquesta vivència permet a l’investigador conèixer una nova manera d’entendre l’Educació Física, desconeguda per a ell fins llavors. A través de fragments del diari personal i dels textos dels fils de discussió de la comunitat de pràctica virtual, d’on s’obtindran les dades mitjançant una anàlisi de contingut, es recorrerà el camí del docent fins a l’apropament al Tractament Pedagògic del Cos, visió educativa que deixa una marca indeleble en la seva identitat professional. El procés de familiarització amb aquesta visió serà progressiu i informal, i permetrà al docent introduir en la seva pràctica diària aspectes com la visió global del cos, la reflexió sobre la pràctica, la consciència sobre l’aprenentatge i el disseny curricular obert i canviant.
Referències
Armour, K. y Yelling, M.R. (2004). Professional development and professional learning: Bridging the gap for experienced Physical Education teachers. European Physical Education Review, 10, 71-94. doi: 10.1177/1356336X04040622
Blumer, H. (1982). El interaccionismo simbólico perspectiva y método. Barcelona: Hora S.A.
Bores García, D., González Calvo, G. y García Monge, A. (2018). (Re)Produce: Desarrollo profesional docente en una comunidad de práctica virtual informal de educación física. Sportis Science Journal, 4(3), 480-507. doi: 10.17979/sportis.2018.4.3.3301
Bores Calle, N. (Ed.) (2005). La lección de Educación Física en el Tratamiento Pedagógico de lo Corporal. INDE, Barcelona.
Bores Calle, N. (2006). El cuaderno del alumno en el área de Educación Física en la Enseñanza Secundaria Obligatoria (Tesis Doctoral). España: Universidad de Valladolid.
Bruner, J. (1996). Frames for thinking. Ways of Making Meaning. En D.R. Olson y N. Torrance (Eds.), Modes of thought. Explorations in culture and cognition (pp. 93-105). Cambridge: Cambridge University Press.
Devís Devís, J., y Sparkes, A. (2004). La crisis de identidad de un estudiante universitario de Educación Física: la reconstrucción de un estudio biográfico. En A. Sicilia Camacho y J. M. Fernández Balboa (Eds.), La otra cara de la investigación. Reflexiones desde la Educación Física (pp. 83-106). Sevilla: Wanceulen.
García Monge, A., González Calvo, G. y Bores García, D. (2018). “I like the idea but” … the gap in participation in a virtual community of practice for analyzing physical education. Open Learning: The Journal of Open, Distance and e-Learning. doi:10.1080/02680513.2018.1505486
Generelo, E. (1995). Seguimiento del compromiso fisiológico en una clase de deporte educativo en las primeras edades de educación primaria. Tesis inédita. Universidad de Zaragoza, Zaragoza.
González Calvo, G., y Bores García, D. (2014). Estudiando el proceso de configuración de MultiScopic, una red on-line profesional de análisis de la práctica de Educación Física. Educación Física y Deporte, 33(2), 233-258. doi: 10.17533/udea.efyd.v33n2a02
González Calvo, G. y Arias Carballal, M. (2017). A teacher’s personal-emotional identity and itsreflection upon the development of his professional identity. The Qualitative Report, 22(6),1693-1709.
González Calvo, G. y Fernández Balboa, J.M. (2016). A qualitative analysis of the factors determining the quality of relations between a novice physical education teacher and his students´ families: implications for the development of professional identity. Sport, Education and Society, 23(5), 491-504. doi:10.1080/13573322.2016.1208164
González Calvo, G. (2013). Evolución de la identidad profesional de un docente novel de Educación Física: análisis a partir de la reflexión de sus experiencias personales y de su propia práctica. Tesis Doctoral. Universidad de Valladolid, Valladolid.
Goodson, I. (2004). Historias de vida del profesorado. Barcelona: Octaedro-EUB.
Lave, J. y Wenger, E. (1991). Situated learning: Legitimate peripheral participation. Cambridge, UK: Cambridge University Press. doi: 10.1017/CBO9780511815355
Martínez Álvarez, L., Bores Calle, N., García Monge, A., Barbero González, J.I., Vaca Escribano, M., Abardía Colás, F., Hernández Martín, A., Miguel Aguado, A. y Rodríguez Campazas, H. (2009). Una perspectiva escolar sobre la Educación Física: buscando procesos y entornos educadores. En L. Martínez Álvarez y R. Gómez (Coords.), La Educación Física y el deporte en edad escolar: el giro reflexivo en la enseñanza (pp. 137-167). Miño y Dávila: Buenos Aires.
Merton. (1980). Teoría y estructura sociales. México: Fondo de Cultura Económica.
Nias, J. (1989). Primary teachers talking: A study of teaching as work. London: Routledge.
Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesores cuando actúan. Barcelona: Paidós.
Segelström, F., y Holmlid, S. (2015). Ethnography by design: On goals and mediating artefacts. Arts and Humanities in Higher Education: An International Journal of Theory, Research and Practice, 14(2), 134-149.
Sierra, A. (2000). Influencia de un programa de prácticas para la formación del maestro especialista en Educación Física sobre el compromiso fisiológico del alumnado de educación primaria en clase de Educación Física. Tesis inédita, Universidad de Granada, Granada.
Sierra, A. (2003). Actividad física y salud. El compromiso fisiológico en clase de Educación Física. Sevilla: Wanceulen.
Taylor, C. (1996). Identidad y reconocimiento. Revista Internacional de Filosofía Política, 7, 10-19.
Vaca Escribano, M. (2007). Un proyecto para una escuela con cuerpo y en movimiento. Ágora para la EF y el Deporte, 4-5, 91-110.
Vaca Escribano, M. (2010). Teorías y prácticas de calidad en Educación Física: Una unidad (didáctica) de investigación-acción. Ágora para la EF y el Deporte, 12, 289-307.
Wing Lai, K., Pratt, K., Anderson, M., y Stigter, J. (2006). Literature review and synthesis: online communities of practice. A report submitted to the Ministry of Education. Faculty of Education, University of Otago. Dunedin, New Zealand.
Zabalza, M. A. (2008). Diarios de clase: un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Narcea.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2019 Daniel Bores García, Gustavo González Calvo i Alfonso García Monge
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
