El impacto social, emocional y académico de las experiencias musicales
L'impacte social, emocional i acadèmic de les experiències musicals
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2020.7.6-16Paraules clau:
històries de vida, educació formal, educació informal, experiència musical, egressatsResum
La influència musical és un fet determinant a la formació integral de l’individu que implica àmbits i perspectives diferents, entre les que destaquen l’educació escolar obligatòria, l’educació no formal, el context social proper, la formació superior, el desenvolupament laboral i la relació entre iguals. Aquesta recerca analitza vuit històries de vida d’alumnes egressats d’una universitat pública madrilenya. Els resultats posen de manifest que la disciplina musical té més influència en el rendiment acadèmic i en la socialització durant l’etapa de Secundària, en detriment de la Primària; és en aquesta en la que s’aprecia un pes major del repertori après. Es constata una relació directa entre la influència docent i la consolidació vocacional, ambdós alhora també desencadenants de la tria de l’egressat d’una trajectòria professional en l’àmbit musical. Les conclusions apunten el poder personal, social i acadèmic que té la didàctica del fet sonor, per la qual es fa determinant i necessària la presència de models educatius idonis a l’aula i l’aposta per un professorat ben format, amb capacitat per a innovar i motivar l’alumnat
Referències
Alsina, P., y Giráldez Hayes, A. (2010). Música: Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.
Altun, Z. D., y Eyüpoglu, G. (2018). Investigating Views and Practices of Music Teachers’ about Inclusive Education. Journal of Education and Training Studies, 6(11), 83–94. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1191629&lang=es&site=ehost-live
Angulo Rasco, J., y Redón Pantoja, S. (2017). Investigación cualitativa en educación. Ciudad de Buenos Aires: Miño y Dávila.
Asti, A. (2015). Metodología de la investigación. Sevilla: Athenaica Ediciones Universitarias.
Barker, C. (2006). Cultural studies: Theory and practice. Londres: Sage.
Bernabé Villodre, M. M., y Cremades Andreu, R. (2017). Sociedad del conocimiento, capital intelectual y educación musical en el siglo XXI. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical - RECIEM, 14, 47-59. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.53380
Casado, Á., y Sánchez-Gey, J. (2009). Sobre la educación del maestro. Tendencias pedagógicas, 14, 209-216.
Carrillo Aguilera, C., Viladot Vallverdú, L., y Pérez-Moreno, J. (2017). Impacto de la educación musical: una revisión de la literatura científica. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical - RECIEM, 14, 61-74. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.54828
Clandinin, D. J., y Connelly, F. M. (2000). Narrative inquiry: Experience and story in qualitative research. San Francisco: Jossey-Bass.
Clayton, M. (2011). The social and personal functions of music in cross-cultural perspective. En S. Hallan, I. Cross y M. Thaut (Eds.), The Oxford handbook of Music Psychology (pp. 35-44). Oxford: Oxford University Press.
Coffey, A., y Atkinson, P. (2018). Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Alicante: Publicacions Universitat Alacant.
Colwell, R. (2017). Populismo y educación musical. Revista Electrónica Complutense De Investigación en Educación Musical, 14, 75-93. doi:10.5209/RECIEM.57179
Díaz, M., y Giráldez, A. (Coords.) (2007): Aportaciones teóricas y metodológicas a la educación musical. Una selección de autores relevantes. Barcelona: Graó.
Dunn, J. (2005). Naturalistic observations of children and their families. En S. G. Hogan (Ed.), Researching children’s experience: Approaches and methods (pp. 87-101). London: Sage.
García, A.M. (2017). Formación musical y uso de la música para la inclusión en Educación Infantil. Evaluación en maestros y futuros maestros (Tesis doctoral no publicada, dirigida por F. González y M.E. Martín). Universidad de Salamanca, Salamanca.
Gertrúdix, F., y Gertrúdix, M. (2014). Herramientas y recursos para la creación y consumo musical en la web 2.0. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación, 17(2), 313-336.
Hallam, S. y MacDonald, R. (2011). The effects of music in community and educational settings. En S. Hallan, I. Cross y M. Thaut (Eds.), The Oxford handbook of Music Psychology (pp. 471- 480). Oxford: Oxford University Press.
Hargreaves, D. (1998). Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.
Herdem, D. Ö. (2019). A comparison of self-leadership characteristics of the students of Department of Fine Arts and the others “The case of Gazi University.” Universal Journal of Educational Research, 7(1), 198–205. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1201460&lang=es&site=ehost-live
Herrera, L., Cremades, R., y Lorenzo, O. (2010). Preferencias musicales de los estudiantes de Educación Secundaria Obligatoria: Influencia de la educación formal e informal. Cultura y Educacion, 22(1), 37-51. doi:10.1174/113564010790935222
Hoffer, C. (1991). Teaching music in the secondary schools (4ª edición). Belmont, CA: Wadsworth.
King, F. (2018). Music activities delivered by Primary school generalist teachers in Victoria: Informing Teaching Practice. Australian Journal of Teacher Education, 43(5), 48–59. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1180388&lang=es&site=ehost-live
Kokotsaki, D. (2017). Pupils’ perceptions of attainment in music at the start of Secondary school in England: A descriptive analysis. Journal of Education and Training Studies, 5(5), 120–130. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1139293&lang=es&site=ehost-live
Larrosa Martínez, F. (2010). Vocación docente versus profesión docente en las organizaciones educativas. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 13(4), 43-52.
Ley Orgánica de 3 de octubre de 1990, de Ordenación General del Sistema Educativo. LOGSE.
Mannay, D. (2017). Métodos visuales, narrativos y creativos en investigación cualitativa. Madrid: Narcea Ediciones.
Mawang, L. L., Kigen, E. M. y Mutweleli, S. M. (2019). The relationship between musical self-concept and musical creativity among Secondary school Music students. International Journal of Music Education, 37(1), 78–90. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1204664&lang=es&site=ehost-live
Menzer, M. (2015). The arts in early childhood: Social and emotional benefits of arts participation. Washington, DC: National Endowment for the Arts. Recuperado de https://www.arts.gov/sites/default/files/arts-in-early-childhood-dec2015-rev.pdf.
Miksza, P. y Gault, B. M. (2014). Classroom music experiences of U.S. Elementary school children: An analysis of the early childhood longitudinal study of 1998-1999. Journal of Research in Music Education, 62(1), 4–17. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1020559&lang=es&site=ehost-live
Mosquera, I. (2013). Influencia de la música en las emociones. Realitas, Revista de Ciencias Sociales, Humanas y Artes, 1(2), 34-38.
Narita, F. M. (2018). Informal learning practices in distance music teacher education: Technology (de)humanizing interactions. Action, Criticism, and Theory for Music Education, 17(3), 57–78. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1191181&lang=es&site=ehost-live
Ormrod, J. E. (2005). Aprendizaje humano. Madrid: Pearson Educación.
Perelló S. (2009). Metodología de la investigación social. Madrid: Dykinson.
Polkinghorne, D. (1995). Narrative configuration in qualitative analysis. En J. Hatch y R. Wisniewski (Eds.), Life history and narrative (pp. 5-23). Londres: The Falmer Press.
Pujadas, J. J. (1992). El método biográfico: el uso de las historias de vida en las ciencias sociales. Madrid: CIS.
Ros-Morente, A., Oriola-Requena, S., Gustems-Carnicer, J., y Filella-Guiu, G. (2019). Beyond music: Emotional skills and its development in young adults in choirs and bands. International Journal of Music Education, on line first, doi: https://doi.org/10.1177/0255761419853634
Rosa, F. (2015). La formación musical del futuro profesorado de educación primaria (Tesis doctoral no publicada, dirigida por M. González-Sanmamed). Universidad de la Coruña, La Coruña.
Seidman, I. (2012). Interviewing as qualitative research: A guide for researchers in education and the social sciences. Nueva York: Teachers College Press.
Sims, W. L., y Cassidy, J. W. (2019). Impostor phenomenon responses of early career Music Education Faculty. Journal of Research in Music Education, 67(1), 45–61. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1207143&lang=es&site=ehost-live
Small, C. (1989). Música, sociedad, educación. Madrid: Alianza Editorial.
Swanwick, K. (1991). Música, pensamiento y educación. Madrid: Morata.
Taylor, S.J., y Bogdan, R. (1986). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.
van Vauren, E. J., y van Niekerka, C. (2015). Music in the life skills classroom. British Journal of Music Education, 32(3), 273-289.
Varner, E. (2019). Holistic development and Music Education: Research for educators and community stakeholders. General Music Today, 32(2), 5–11. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ1200429&lang=es&site=ehost-live
Vestad, I. L. (2010). To play a soundtrack: How children use recorded music in their everyday lives. Music Education Research, 12(3), 243–255. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ898658&lang=es&site=ehost-live
Vist, T. (2011). Music experience in early childhood: Potential for emotion knowledge? International Journal of Early Childhood, 43(3), 277–290. Recuperado de http://search.ebscohost.com.bucm.idm.oclc.org/login.aspx?direct=true&db=eric&AN=EJ948712&lang=es&site=ehost-live
Zaragozá, J. L. (2000). La competencia afectiva del docente de música es un arma cargada de futuro. Eufonía. Didáctica de la Música, 18, 63-70.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Laura Cuervo Calvo, Desirée García-Gil
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.