Aprendre a prendre poesia visual: estratègies i orientacions didàctiques
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2023.13.51-67Paraules clau:
poesia visual, mediació literària, raonament crític, escriptura creativa, reflexió metaliteràriaResum
Aquesta contribució es planteja el potencial didàctic de la poesia visual. Se’n fa una breu revisió historiogràfica que en justifica el valor patrimonial i se sintetitzen algunes aportacions cabdals de la didàctica de la literatura en aquest àmbit. S’exposen cinc tallers de poesia visual; es documenten i se n’analitzen diversos incidents crítics mitjançant les metodologies clíniques, els quals propicien una revisió permanent de les propostes de mediació. Aquest procés reflexiu permet respondre tres preguntes de recerca i esbossar orientacions didàctiques: Quant als objectius i criteris que han de regir la tria de poemes visuals per a llegir amb infants, es considera que s’ha d’optar per un corpus eclèctic en estratègies i figures retòriques, representatiu de diverses èpoques, incloent també la contemporaneïtat. Es planteja si la poesia visual pot propiciar estratègies de lectura necessàries per a d’altres contextos i s’argumenta que potencia habilitats lectores intermedials, metareflexives i crítiques. Quant al foment de la creativitat dels infants, es defensa la necessitat de mantenir el caràcter experimental i disruptiu propi de la poesia visual a l’hora de fer-ne la transposició, per tal que les propostes didàctiques no esdevinguin imitatives. Finalment, s’apunten noves línies d’innovació didàctica.
Referències
Adler, J., i Ernst, U. (1987). Text als Figur – Visuelle Poesie von der Antike bis zur Moderne. VCH, Acta humaniora.
Alderson, J. C. (2000). Assessing reading. Cambridge University Press.
Amat, V. (2010). El paper de la mediació en el desenvolupament de la competència literària: disseny i aplicació d’una intervenció didàctica. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 3(1), 33-49.
Aragon, L. (2001). Los colages. Síntesis.
Arenas, C.; Madrenas, D. (2009). Per què poesia contemporània a l’aula? (pp. 77-92). En G. Bordons (Ed.), Poesia i educació. D’Internet a l’aula. Graó.
Bordons, G., i Cavalli, D. (2012). Mecanismes de percepció de poesia visual: Brossa i Viladot, 1970. Catalan Review: International Journal of Catalan Culture, 26, 85-106. https://doi.org/jwd2
Bordons, G. (2016). Poesía contemporánea en el aula: experimentalidad, multimodalidad e interdisciplinariedad como formas de reflexión, creación y emoción. Edetania, 49, 45-60. https://revistas.ucv.es/edetania/index.php/Edetania/article/view/6
Brög, H. (1977). Konkrete Kunst und Semiotik. En A. Senger, A. Stock, H. Brög i S.D.Sauerbier. Konkrete Kunst-Konkrete Poesie. Programmatik, Theorie, Didaktik, Kritik (pp. 51-104). Alloys Henn Verlag.
Brossa, J. (1975). Poesia visual. Edicions 62.
Brossa, J. (1983). Askatasuna. Els entra-i-surts del poeta I. Alta Fulla.
Campos, A. de, Campos, H. de, i Pignatari, D. (1999). galaxia concreta. Universidad Iberoamericana.
Camps, A. (2017). Reflexiones sobre la enseñanza y el aprendizaje de la gramática. En A. Camps i T. Ribas (Coords.), El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva (pp. 19-31). Octaedro.
Camps, A., i Fontich, X. (Eds.), La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática: un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística (pp. 115- 25). Universidad Nacional de San Juan.
Canals, X. (1999). No caduca. Una història de la poesia visual catalana. Poesia visual catalana. Centre d’Arts Santa Mònica. Generalitat de Catalunya.
Canals, X. (2000). Poéticas visuales. En J-C. Beltrán i M. J. Montía. phayum. poéticas visuales. Grupo Poético Espinela de Benicarló.
Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Empúries.
Castellanos, J. (2013). Literatura i societat. La construcció d'una cultura nacional. L'Avenç.
Chambers, A. (2017). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de Cultura Económica de México.
Contreras, E., i Torrents, J. (2020). Reciclant Brossa: una experiència didàctica de poesia experimental en la formació inicial de mestres. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 13(1), 23-42. https://doi.org/jwd3
Dencker, K. P. (1972). Text-Bilder. Visuelle Poesie International. Von der Antike bis zur Gegenwart. DuMont Schauberg.
Falguera, E., Selfa, E. (2021). Poesía en red: lectura y escritura en Wattpad. Ocnos. Revista de Estudios sobre Lectura, 20(3). https://doi.org/jwd4
Foucault, M. (1981). El caligrama deshecho. Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Anagrama.
Gibbs, (2016). All or nothing and other pages. Uniformbooks.
Gomringer, E. (Ed.) (1972). Konkrete poesie. Reclam.
Gray, W. S. (1960). The major aspects of reading. En H. M. Robinson (Ed.), Sequential development of reading abilities. Supplementary Educational Monographs, 9. University of Chicago Press.
Huerta, R. (2008). Mueso tipográfico urbano. Universitat de València. Servei de Publicacions.
Hooks, B. (2022). Ensenyar pensament crític. Raig Verd. Malaguzzi (1995). I cento linguaggi dei bambini. Edizioni Junior.
Marín, R. i Roldán, J. (2012). Metodologias artísticas de investigación en educación. Aljibe.
Marrugat, J. i Calleja, J. M. (2018). Poéticas experimentales catalanas. Estudio y antología. Ediciones del Lirio
McLuhan, M. (1969). Contraexplosión. Paidós.
Mihal, I. (2013). Actores y procesos en la gestión de la bibliodiversidad. Revista Alteridades, 45, 123-136. http://bit.ly/3qTUxLy
Molas, J. (Ed.) (1995). Manifestos d’avantguarda. Antologia. Edicions 62.
Molas, J. (Ed.) (2003). La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual. Edicions 62.
Monereo, (2010). La formación del profesorado: una pauta para el análisis e intervención a través de incidentes críticos. Revista Iberoamericana de Educación, 52, 149-178. https://bit.ly/3lsK24Z
Munita, F. (2021). Yo, mediador(a). Mediación y formación de lectores. Octaedro.
Pignatari, D. (1977). Información, lenguaje, comunicación. Gustavo Gili. Pons, M. (2021). El codi torbat. Lleonard Muntaner.
Reig, A. (2020). Actividad metalingüística y reflexión durante la escritura cooperativa en Secundaria. Didacticae. Revista d’Investigació en Didàctiques Específiques, 8, 40-58. https://doi.org/jwd5
Rickenmann, R. (2006). Metodologías clínicas de investigación en didácticas y formación del profesorado: un estudio de los dispositivos de formación en alternancia. Actas del Congreso Internacional de Investigación, Educación y Formación Docente. Universidad de Antioquia.
Spatola, A. (1978). Verso la poesia totale. Paravia.
Turró, M. (2010). Una experiència didàctica a l’entorn d’un artista: Joan Brossa. II Congrés Internacional de Didàctiques. Universitat de Girona, Universidad de Granada, Université Genève.
Turró, M. (2019). Llegim i creem a partir del món poètic de Brossa. Guix: Elements d'acció educativa, 454, 31-35.
Viladot, G. (1973). La poesia concreta i visual. Cavall Fort, 2a quinzena de juliol de 1973
Wentzlaff-Eggebert, C. (2006). La evolución de la historiografía literaria en los siglos XIX y XX y algunos planteamientos recientes para la sistematización de la historia de la cultura en Alemania. Orbis Tertuis. Revista de Teoría y Crítica Literaria, 11, 11-18. https://bit.ly/3E16eJJ
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Mariona Masgrau-Juanola
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
