Aprendre a prendre poesia visual: estratègies i orientacions didàctiques

Learning to take visual poetry: teaching strategies and orientations

Authors

DOI:

https://doi.org/10.1344/did.2023.13.51-67

Keywords:

visual poetry, literary mediation, critical thinking, creative writing, metaliterary reflection

Abstract

This contribution focuses on the didactic potential of visual poetry. We introduce a synthetic historiographical review that underlines its patrimonial value, and we synthesize some essential contributions of the didactics of literature in this field. Five visual poetry workshops are presented; several critical incidents are documented and analyzed through clinical methodologies, which encourage a permanent review of mediation proposals. This reflective process enables answering three research questions, defining didactic orientations: Regarding the objectives and criteria that should guide the selection of visual poems to be read with children, we consider that a corpus should be chosen that shows eclectic rhetorical figures and strategies and that is representative of different eras, including contemporary times. It is considered whether visual poetry can promote reading strategies that can be useful for other contexts, and we argue that it enhances intermedial, metareflexive and critical reading skills. Regarding the promotion of children's creativity, we argue it is necessary to maintain the experimental and disruptive idiosyncrasy of visual poetry when it is transposed, so that the didactic proposals do not become imitative. Finally, we point out new lines of didactic innovation.

References

Adler, J., i Ernst, U. (1987). Text als Figur – Visuelle Poesie von der Antike bis zur Moderne. VCH, Acta humaniora.

Alderson, J. C. (2000). Assessing reading. Cambridge University Press.

Amat, V. (2010). El paper de la mediació en el desenvolupament de la competència literària: disseny i aplicació d’una intervenció didàctica. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 3(1), 33-49.

Aragon, L. (2001). Los colages. Síntesis.

Arenas, C.; Madrenas, D. (2009). Per què poesia contemporània a l’aula? (pp. 77-92). En G. Bordons (Ed.), Poesia i educació. D’Internet a l’aula. Graó.

Bordons, G., i Cavalli, D. (2012). Mecanismes de percepció de poesia visual: Brossa i Viladot, 1970. Catalan Review: International Journal of Catalan Culture, 26, 85-106. https://doi.org/jwd2

Bordons, G. (2016). Poesía contemporánea en el aula: experimentalidad, multimodalidad e interdisciplinariedad como formas de reflexión, creación y emoción. Edetania, 49, 45-60. https://revistas.ucv.es/edetania/index.php/Edetania/article/view/6

Brög, H. (1977). Konkrete Kunst und Semiotik. En A. Senger, A. Stock, H. Brög i S.D.Sauerbier. Konkrete Kunst-Konkrete Poesie. Programmatik, Theorie, Didaktik, Kritik (pp. 51-104). Alloys Henn Verlag.

Brossa, J. (1975). Poesia visual. Edicions 62.

Brossa, J. (1983). Askatasuna. Els entra-i-surts del poeta I. Alta Fulla.

Campos, A. de, Campos, H. de, i Pignatari, D. (1999). galaxia concreta. Universidad Iberoamericana.

Camps, A. (2017). Reflexiones sobre la enseñanza y el aprendizaje de la gramática. En A. Camps i T. Ribas (Coords.), El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva (pp. 19-31). Octaedro.

Camps, A., i Fontich, X. (Eds.), La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática: un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística (pp. 115- 25). Universidad Nacional de San Juan.

Canals, X. (1999). No caduca. Una història de la poesia visual catalana. Poesia visual catalana. Centre d’Arts Santa Mònica. Generalitat de Catalunya.

Canals, X. (2000). Poéticas visuales. En J-C. Beltrán i M. J. Montía. phayum. poéticas visuales. Grupo Poético Espinela de Benicarló.

Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Empúries.

Castellanos, J. (2013). Literatura i societat. La construcció d'una cultura nacional. L'Avenç.

Chambers, A. (2017). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de Cultura Económica de México.

Contreras, E., i Torrents, J. (2020). Reciclant Brossa: una experiència didàctica de poesia experimental en la formació inicial de mestres. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 13(1), 23-42. https://doi.org/jwd3

Dencker, K. P. (1972). Text-Bilder. Visuelle Poesie International. Von der Antike bis zur Gegenwart. DuMont Schauberg.

Falguera, E., Selfa, E. (2021). Poesía en red: lectura y escritura en Wattpad. Ocnos. Revista de Estudios sobre Lectura, 20(3). https://doi.org/jwd4

Foucault, M. (1981). El caligrama deshecho. Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Anagrama.

Gibbs, (2016). All or nothing and other pages. Uniformbooks.

Gomringer, E. (Ed.) (1972). Konkrete poesie. Reclam.

Gray, W. S. (1960). The major aspects of reading. En H. M. Robinson (Ed.), Sequential development of reading abilities. Supplementary Educational Monographs, 9. University of Chicago Press.

Huerta, R. (2008). Mueso tipográfico urbano. Universitat de València. Servei de Publicacions.

Hooks, B. (2022). Ensenyar pensament crític. Raig Verd. Malaguzzi (1995). I cento linguaggi dei bambini. Edizioni Junior.

Marín, R. i Roldán, J. (2012). Metodologias artísticas de investigación en educación. Aljibe.

Marrugat, J. i Calleja, J. M. (2018). Poéticas experimentales catalanas. Estudio y antología. Ediciones del Lirio

McLuhan, M. (1969). Contraexplosión. Paidós.

Mihal, I. (2013). Actores y procesos en la gestión de la bibliodiversidad. Revista Alteridades, 45, 123-136. http://bit.ly/3qTUxLy

Molas, J. (Ed.) (1995). Manifestos d’avantguarda. Antologia. Edicions 62.

Molas, J. (Ed.) (2003). La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual. Edicions 62.

Monereo, (2010). La formación del profesorado: una pauta para el análisis e intervención a través de incidentes críticos. Revista Iberoamericana de Educación, 52, 149-178. https://bit.ly/3lsK24Z

Munita, F. (2021). Yo, mediador(a). Mediación y formación de lectores. Octaedro.

Pignatari, D. (1977). Información, lenguaje, comunicación. Gustavo Gili. Pons, M. (2021). El codi torbat. Lleonard Muntaner.

Reig, A. (2020). Actividad metalingüística y reflexión durante la escritura cooperativa en Secundaria. Didacticae. Revista d’Investigació en Didàctiques Específiques, 8, 40-58. https://doi.org/jwd5

Rickenmann, R. (2006). Metodologías clínicas de investigación en didácticas y formación del profesorado: un estudio de los dispositivos de formación en alternancia. Actas del Congreso Internacional de Investigación, Educación y Formación Docente. Universidad de Antioquia.

Spatola, A. (1978). Verso la poesia totale. Paravia.

Turró, M. (2010). Una experiència didàctica a l’entorn d’un artista: Joan Brossa. II Congrés Internacional de Didàctiques. Universitat de Girona, Universidad de Granada, Université Genève.

Turró, M. (2019). Llegim i creem a partir del món poètic de Brossa. Guix: Elements d'acció educativa, 454, 31-35.

Viladot, G. (1973). La poesia concreta i visual. Cavall Fort, 2a quinzena de juliol de 1973

Wentzlaff-Eggebert, C. (2006). La evolución de la historiografía literaria en los siglos XIX y XX y algunos planteamientos recientes para la sistematización de la historia de la cultura en Alemania. Orbis Tertuis. Revista de Teoría y Crítica Literaria, 11, 11-18. https://bit.ly/3E16eJJ

Downloads

Published

2023-03-01

Issue

Section

Monographic section