Estrategias para la incorporación de la inteligencia artificial en educación a partir de ChatGPT: Oportunidades y dilemas para profesorado, alumnado e investigación-publicación
Estratègies per a la incorporació de la intel·ligència artificial a partir de ChatGPT en educació: Oportunitats i dilemes per a professorat, alumnat i investigació-publicació
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.43107Paraules clau:
intel·ligència artificial, ChatGPT, alfabetització digital, formació del professoratResum
La tecnologia i els processos propis de la intel·ligència artificial (IA) formen part de l'àmbit educatiu des de fa dècades, encara que el coneixement pràctic s'amplia a finals del 2022 amb la difusió d’una de les concrecions d'aquesta tecnologia digital: ChatGPT. Ens plantegem com podem gestionar aquesta realitat en educació i proposem un itinerari per facilitar i afavorir un ús ètic i responsable de la IA en tres realitats que convergeixen en el treball final de màster (TFM) de formació del professorat. Els estudiants han de discernir com incorporar estratègies d'IA en el seu propi aprenentatge; en un futur proper, en els aprenents del seu alumnat, i durant la investigació i la redacció acadèmica. Per oferir respostes a aquestes preguntes, localitzem la IA dins del marc d'adquisició de competències digitals, analitzem diferents models de decisió/ús de tecnologies generatives d’IA, proposem una taxonomia d’IA generativa de Bloom i indiquem com preguntar en llenguatge natural a ChatGPT per obtenir els resultats més precisos. Finalment, indiquem estratègies per a usos concrets mitjançant un itinerari d'acompanyament per facilitar la incorporació de l'IA a la pràctica educativa.
Referències
Area, M. y Adell, J. (2021). Tecnologías Digitales y Cambio Educativo. Una Aproximación Crítica. REICE. Revista Iberoamericana Sobre Calidad, Eficacia y Cambio En Educación, 19(4), 83–96. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.005
Atlas, S. (2023). ChatGPT for higher education and professional development: A guide to conversational AI. https://digitalcommons.uri.edu/cba_facpubs/548
Bartolomé, A., Rodríguez Illera, J. L. y Lindín, C. (2018). Una “educación” en manos de ingenieros. En T. Lleixà, B. Gros, T. Mauri y J. L. Medina (Coords.), Educación 2018-2020. Retos, tendencias y compromisos (pp. 13–17). http://www.ub.edu/ire/wp-content/uploads/2018/06/IRE-UB_Educacion_2018-2020_CAST.pdf
Boston University (2023). Policy on the Use of AI Text Generation. https://www.bu.edu/files/2023/02/GAIA-Final-2023.pdf
Castañeda, L., Salinas, J. y Adell, J. (2020). Hacia una visión contemporánea de la Tecnología Educativa. Digital Education Review, 37, 240–268. https://doi.org/10.1344/DER.2020.37.240-268
Chile, M. de Educación (2023). Guía para docentes: Cómo usar ChatGPT para potenciar el aprendizaje activo. https://ciudadaniadigital.mineduc.cl/wp-content/uploads/2023/05/Guia-para-Docentes-Como-usar-ChatGPT-Mineduc.pdf
Churches, A. (2008). Bloom’s Digital Taxonomy. TechLearning. http://teachnology.pbworks.com/w/file/fetch/19978695/Bloom%27s%20Taxonomy%20Blooms%20Digitally.pdf
Codina, Ll. (2022). Cómo utilizar ChatGPT en el aula con perspectiva ética y pensamiento crítico: una proposición para docentes y educadores. https://www.lluiscodina.com/chatgpt-educadores/
Codina, Ll. (2023). Buscadores alternativos a Google con IA generativa : análisis de You.com, Perplexity AI y Bing Chat. https://www.lluiscodina.com/buscadores-ia-generativa/
COMEST (2019). Preliminary Study on the Ethics of Artificial Intelligence. In Progress in Retinal and Eye Research. UNESCO. https://ircai.org/wp-content/uploads/2020/07/PRELIMINARY-STUDY-ON-THE-ETHICS-OF-ARTIFICIAL-INTELLIGENCE.pdf
Cooper, G. (2023). Examining science education in ChatGPT: An exploratory study of Generative Artificial Intelligence. Journal of Science Education and Technology, 32(3), 444–452. https://doi.org/10.1007/s10956-023-10039-y
Crawford, J., Cowling, M. y Allen, K.-A. (2023). Leadership is needed for ethical ChatGPT: Character, assessment, and learning using artificial intelligence (AI). Journal of University Teaching and Learning Practice, 20(3). https://doi.org/10.53761/1.20.3.02
Curtis, N. y ChatGPT. (2023). To ChatGPT or not to ChatGPT? The Impact of Artificial Intelligence on Academic Publishing. Pediatric Infectious Disease Journal, 42(4), 275. https://doi.org/10.1097/INF.0000000000003852
David, J. D. (2023). Guidelines for the Use of Artificial Intelligence in University Courses. Uiversidad del Rosario. https://forogpp.files.wordpress.com/2023/02/guidelines-for-the-use-of-artificial-intelligence-in-university-courses-v4.3.pdf
Departamento de Educación de EUA. (2023). Artificial Intelligence and the future of teaching and learning. Insights and recommendations. https://guides.library.tulsacc.edu/AI
Eager, B. y Brunton, R. (2023). Prompting Higher Education Towards AI-Augmented Teaching and Learning Practice. Journal of University Teaching and Learning Practice, 20(5). https://doi.org/10.53761/1.20.5.02
Eco, U. (1984). Apocalípticos e integrados. Lumen.
Esteve-Mon, F. M., Castañeda, L. y Adell-Segura, J. (2018). Un modelo holístico de competencia docente para el mundo digital. Revista Interuniversitaria de Formación Del Profesorado, 32(1). http://hdl.handle.net/10234/174771
Fernández Mallo, A. (2023). La forma de la multitud (capitalismo, religión, identidad). Galaxia Gutenberg.
Foix, J. V. (1985). Sol, i de dol. Quaderns Crema.
Hames, H. J. (2005). Quia nolunt dimittere credere pro credere, sed credere per intelligere: Ramon Llull and his Jewish Contemporaries. Mirabilia: Revista Eletrônica de História Antiga e Medieval, 5. https://www.revistamirabilia.com/issues/mirabilia-05-2005/article/quia-nolunt-dimittere-credere-pro-credere-sed-credere-intelligere
Heimans, S., Biesta, G., Takayama, K. y Kettle, M. (2023). ChatGPT, subjectification, and the purposes and politics of teacher education and its scholarship. Asia-Pacific Journal of Teacher Education, 51(2), 105–112. https://doi.org/10.1080/1359866X.2023.2189368
Herft, A. (2023). A Teacher’s Prompt Guide to ChatGPT aligned with “What Works Best”. https://drive.google.com/file/d/15qAxnUzOwAPwHzoaKBJd8FAgiOZYcIxq/view
Hill-Yardin, E. L., Hutchinson, M. R., Laycock, R. y Spencer, S. J. (2023). A Chat(GPT) about the future of scientific publishing. Brain, Behavior, and Immunity, 110(June), 152–154. https://doi.org/10.1016/j.bbi.2023.02.022
INTEF (2022). Marco de Referencia de la Competencia Digital Docente. http://aprende.intef.es/mccdd
Kohnke, L., Moorhouse, B. L. y Zou, D. (2023). ChatGPT for Language Teaching and Learning. RELC Journal, 1–14. https://doi.org/10.1177/00336882231162868
Kooli, C. (2023). Chatbots in Education and Research: A Critical Examination of Ethical Implications and Solutions. Sustainability (Switzerland), 15(7). https://doi.org/10.3390/su15075614
Lee, J. Y. (2023). Can an artificial intelligence chatbot be the author of a scholarly article? Journal of Educational Evaluation for Health Professions, 20(1), 6. https://doi.org/10.3352/jeehp.2023.20.6
Lindín, C. (Coord) (2021). El valor de las tecnologías digitales en la mejora de la Educación Superior. Cuadernos de docencia universitaria, 45. Octaedro. https://octaedro.com/libro/el-valor-de-las-tecnologias-digitales-en-la-mejora-de-la-educacion-superior/
Lo, C. K. (2023). What Is the Impact of ChatGPT on Education? A Rapid Review of the Literature. Education Sciences, 13(4). https://doi.org/10.3390/educsci13040410
Long, D. y Magerko, B. (2020). What is AI Literacy? Competencies and Design Considerations. Conference on Human Factors in Computing Systems - Proceedings, 1–16. https://doi.org/10.1145/3313831.3376727
Lund, B. D. y Wang, T. (2023). Chatting about ChatGPT: how may AI and GPT impact academia and libraries? Library Hi Tech News, 3, 26–29. https://doi.org/10.1108/LHTN-01-2023-0009
Mijwil, M. M., Aljanabi, M. y ChatGPT. (2023). Towards Artificial Intelligence-based cybersecurity: The practices and ChatGPT generated ways to combat cybercrime. Iraqi Journal for Computer Science and Mathematics, 4(1), 65–70. https://doi.org/10.52866/ijcsm.2023.01.01.0019
O’Connor, S. y ChatGPT. (2023). Open artificial intelligence platforms in nursing education: Tools for academic progress or abuse? Nurse Education in Practice, 66. https://doi.org/10.1016/j.nepr.2022.103537
OEIAC (Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya) [@OEIAC_UdG] (2023, 24 de febrero). Circuito OEIAC sobre el uso responsable y sostenible de ChatGPT [Tuit]. https://twitter.com/OEIAC_UdG/status/1629080723171733506/photo/2
Pedró, F. (2020). Applications of Artificial Intelligence to higher education: possibilities, evidence, and challenges. IUL Research, 1(1), 61–76. https://doi.org/10.57568/iulres.v1i1.43
Saura, G. (2020). Filantrocapitalismo digital en educación: Covid-19, UNESCO, Google, Facebook y Microsoft. Teknokultura. Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, 17(2), 159–168. https://doi.org/10.5209/tekn.69547
Saura, G., Cancela, E. y Parcerisa, L. (2023). Privatizatión educativa digital. Profesorado, 27(1), 12–37. https://doi.org/10.30827/profesorado.v27i1.27019
Savater, A. y De Manuel, A. (2022). El modelo PIO (Principios, Indicadores y Observables): Una propuesta de autoevaluación organizativa sobre el uso ético de datos y sistemas de inteligencia artificial. Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC). https://www.udg.edu/ca/Portals/57/OContent_Docs/modelpio-CAS-v5.pdf
Swiecki, Z., Khosravi, H., Chen, G., Martinez-Maldonado, R., Lodge, J. M., Milligan, S., Selwyn, N. y Gašević, D. (2022). Assessment in the age of artificial intelligence. Computers and Education: Artificial Intelligence, 3(March). https://doi.org/10.1016/j.caeai.2022.100075
Teixeira da Silva, J. A. (2023). Is ChatGPT a valid author? Nurse Education in Practice, 68, 103600. https://doi.org/10.1016/j.nepr.2023.103600
Thorp, H. H. (2023). ChatGPT is fun, but not an author. Science, 379(6630), 313. https://doi.org/10.1126/science.adg7879
UNESCO (2021). Inteligencia artificial y educación. Guía para las personas a cargo de formular politicas. UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379376
UNESCO (2023). ChatGPT e Inteligencia Artificial en la educación superior. https://www.iesalc.unesco.org/wp-content/uploads/2023/04/ChatGPT-e-Inteligencia-Artificial-en-la-educación-superior-Guía-de-inicio-rápido_FINAL_ESP.pdf
Vrana, J., Singh, R. y ChatGPT. (2023). This is ChatGPT; how mai I help you? Materials Evaluation, 81(2), 17–18. https://blog.asnt.org/this-is-chatgpt-how-may-i-help-you/
Vuorikari, R., Kluzer, S. y Punie, Y. (2022). DigComp 2.2. The Digital Competence Framework for Citizens. With new examples of knowledge, skills and attitudes. https://doi.org/10.2760/115376
Zawacki-Richter, O., Marín, V. I., Bond, M. y Gouverneur, F. (2019). Systematic review of research on artificial intelligence applications in higher education – where are the educators? International Journal of Educational Technology in Higher Education, 16(1). https://doi.org/10.1186/s41239-019-0171-0
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Carles Lindín
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
