De la ciencia a las aulas y viceversa: documentar prácticas referentes para el aprendizaje de la escritura en educación primaria
De la ciència educativa a les aules i viceversa: documentar pràctiques referents per a l'aprenentatge de l'escriptura a educació primària
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.46192Paraules clau:
formació del professorat, pràctiques docents, didàctica de l'escripturaResum
Aquest article aborda l'objectivació de pràctiques d'aula ancorades en el coneixement científic consolidat i el seu valor com a evidències per comprendre i orientar l'actuació a les aules. L'objectiu de l'estudi és documentar una tasca completa per a l'aprenentatge l'escriptura registrada a 4t curs d'Educació Primària, per tal que pugui esdevenir referent per a processos de formació inicial i permanent del professorat. A través de l'aplicació d'una guia d'observació sistemàtica de pràctiques efectives, es van identificar en aquesta tasca 17 pràctiques efectives. A més, es van caracteritzar les pràctiques identificades explicant en què consisteixen i establint la seva relació amb estudis empírics. D'aquesta manera, els resultats permeten establir la tasca com a pràctica referent per a la formació inicial i permanent del professorat. Aquest procés d'evidenciació de la pràctica en el context en què es desenvolupa permet reflexionar sobre les relacions d'anada i tornada entre la recerca educativa i les pràctiques d'aula fonamentades, i sobre el sentit del terme "evidència" per al desenvolupament professional docent.
Referències
Alonso-Cortés Fradejas, M.ª D. y Sánchez Rodríguez, S. (2015). Guía para la observación de prácticas de escritura. https://buleria.unileon.es/handle/10612/9883
Alonso-Cortés Fradejas, M.ª D. y Sánchez Rodríguez, S. (2021). Prácticas efectivas observadas en procesos de enseñanza - aprendizaje de la composición escrita en educación primaria. En J. A. Marín Marín, J. C. de la Cruz Campos, S. Pozo Sánchez y G. Gómez García (Eds.), Investigación e innovación educativa frente a los retos para el desarrollo sostenible (pp. 804-816). Dykinson.
Bicais, J. y Correia, M. G. (2008). Peer-learning spaces: A staple in English language learners' tool kit for developing language and literacy. Journal of Research in Childhood Education, 22(4), 363-375. https://doi.org/10.1080/02568540809594633
Biesta, G. (2007), Why “what works” won’t work: evidence-based practice and the democratic deficit in educational research. Educational Theory, 57(1), 1-22. https://doi:10.1111/j.1741-5446.2006.00241.x
Birello, M., Delgado, R., Gil, R., y Planàs, X. (2022). La relació entre recerca i la pràctica a l’aula: Un binomi possible i desitjable. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 5(1), 75-79. https://doi.org/10.5565/rev/clil.88
Cambra, M. (2000). El pensament del professor: formació per a la pràctica reflexiva. En A. Camps, I. Ríos y M. Cambra (Coords.). Recerca i formació en didàctica de la llengua (pp. 161-172). Graó.
Camps, A. (1998). La especificidad del área de Didáctica de la Lengua. Una visión sobre la delimitación de los contenidos de la enseñanza de la lengua y la literatura. En A. Mendoza (Coord)., Conceptos clave en Didáctica de la Lengua y la Literatura (pp. 33-47). SEDLL / ICE / Universitat de Barcelona.
Camps, A. (2004). Objeto, modalidades y ámbitos de la investigación en didáctica de la lengua. Lenguaje, 32, 7-27.
Camps, A. y Fontich, X. (2019). Teachers’ concepts on the teaching of grammar in relation to teaching of writing in Spain: A case study. L1-Educational Studies in Language and Literature, 19, 1-36. https://doi.org/10.17239/L1ESLL-2019.19.02.02
Camps, A. y Fontich, X. (Eds.) (2020). Research and teaching at the intersection: Navigating the territory of grammar and writing in the context of metalinguistic activity. Peter Lang.
Cardoso, I., Coimbra, R. L., Calil, E., Graça, L. y Pereira, L. Á. (2023). Grammatical choices and narrative quality in the collaborative writing of primary school students. En A. G. Spinillo y C. Sotomayor (Eds.), Development of writing skills in children in diverse cultural contexts: Contributions to teaching and learning. (pp. 137-168). Springer International Publishing.
Cercós, O., Vila, A., y Leal, A. (2022). De la imagen al relato: simbolismo e interpretación. Aula de Innovación Educativa, 317-318, 54-58.
Costa, A. L., Sebastião, I. y Camps Mundó, A. (2018). Una educación lingüística para formar ciudadanos críticos. Didacticae, (3), 5-15. https://doi.org/10.1344/did.2018.3.5-15
Cuenca, J. A. (2022). Hoteles para nuestros insectos. Aula de Innovación Educativa, 321, 71-72.
Cummins, S. y Quiroa, R. (2012). Teaching for writing expository responses to narrative texts. The Reading Teacher, 65(6), 381-386. https://doi.org/10.1002/trtr.01057
Cutler, L. y Graham, S. (2008). Primary grade writing instruction: A national survey. Journal of Educational Psychology, 100(4), 907-919.
Davies, P. (1999). What is Evidence-based Education? British Journal of Educational Studies, 47(2), 108-121, DOI: 10.1111/1467-8527.00106
De Smedt, F., Graham, S. y Van Keer, H. (2020). “It takes two”: The added value of structured peer-assisted writing in explicit writing instruction. Contemporary Educational Psychology, 60, 101835. https://doi.org/10.1016/j.cedpsych.2019.101835
Ellis, V., Edwards, A. y Smagorinsky, P. (Ed.) (2010). Cultural-historical perspectives on teacher education and development: learning teaching. Routledge
Esteve, O. y Alsina, Á. (2024). Hacia una formación transformadora de docentes: Estrategias eficaces para formadores. Narcea.
Fernández-Navas, M. y Postigo-Fuentes, A. Y. (2023). Educación basada en la evidencia. Peligros científicos y ventajas políticas. Revista de Educación, 400, 43–68. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2023-400-570
González Riaño, X. A. y Fernández Costales, A. (2020). Investigación vs. innovación y homologación metodológica: Retos actuales de la DLL. En J Ballester y N. Ibarra (Coords.), Entre la lectura, la escritura y la educación: Paradigmas de investigación en didáctica de la literatura y la lengua (pp. 75-92). Narcea.
Graham, S., Gillespie, A. y McKeown, D. (2013). Writing: importance, development, and instruction. Reading and Writing, 26(1), 1-15. https://doi.org/10.1007/s11145-012-9395-2
Graham, S. y Harris, K. R. (2017). Evidence-based writing practices: A meta-analysis of existing meta-analyses. En R. Fidalgo Redondo, K. Harris y M. Braaksma (Eds.), Design principles for teaching effective writing (pp. 13-37). Brill.
Graham, S., y Harris, K. R. (2019). Evidence-based practices in writing. En S. Graham, C. A. MacArthur y M. Hebert (Eds), Best practices in writing instruction (pp. 3-28). The Guildford Press.
Graham, S., Kim, Y.-S., Cao, Y., Lee, J. w., Tate, T., Collins, P., Cho, M., Moon, Y., Chung, H. Q. y Olson, C. B. (2023). A meta-analysis of writing treatments for students in grades 6–12. Journal of Educational Psychology, 115(7), 1004-1027. https://doi.org/10.1037/edu0000819
Graham, S., Kiuhara, S. A. y MacKay, M. (2020). The effects of writing on learning in science, social studies, and mathematics: A meta-analysis. Review of Educational Research, 90(2), 179–226. https://doi.org/10.3102/0034654320914744
Graham, S., McKeown, D., Kiuhara, S. y Harris, K. R. (2012). A meta-analysis of writing instruction for students in the elementary grades. Journal of Educational Psychology, 104(4), 879–896. https://doi.org/10.1037/a0029185
Graham, S. y Perin, D. (2007a). What we know, what we still need to know: Teaching adolescents to write. Scientific Studies of Reading, 11(4), 313-335. https://doi.org/10.1080/10888430701530664
Graham, S. y Perin, D. (2007b). A meta-analysis of writing instruction for adolescent students. Journal of Educational Psychology, 99(3), 445-476. https://doi.org/10.1037/0022-0663.99.3.445
Jozwiak, D. (2019). Stealing sentences to improve student writing. The Reading Teacher, 73(3), 375-376. https://www.jstor.org/stable/26839961
Justice, L. M. y Pullen, P. C. (2003). Promising interventions for promoting emergent literacy skills: Three evidence-based approaches. Topics in early childhood Special Education, 23(3), 99-113. https://doi.org/10.1177/02711214030230030101
Limpo, T., Vigário, V., Rocha, R. y Graham, S. (2020). Promoting transcription in third-grade classrooms: Effects on handwriting and spelling skills, composing, and motivation. Contemporary Educational Psychology, 61, 101856. https://doi.org/10.1016/j.cedpsych.2020.101856
MacArthur, C. A., (2019). Evaluation and revision. En S. Graham, C. A. MacArthur y M. Hebert (Eds.), Best practices in writing instruction (pp. 361-390). The Guildford Press.
Mallozzi, C. A. y Malloy, J. A. (2007). International reports on literacy research. Reading Research Quarterly, 42(1), 161-166.
Martínez Garrote, M. J. (2022). Generamos la necesidad de escribir a partir del placer de la lectura: reescribimos los cuentos clásicos desde una perspectiva actual. Aula de Innovación Educativa, 313, 41-47
Mayordomo, I. y Rodríguez-Miñambres, P. (2022). ¿Cómo podemos trabajar la escritura creativa en 6.º curso de educación primaria en tres sesiones? Aula de Innovación Educativa, 320, 41-46.
Morgan, M. K. (2021). Keeping a focus on content and pedagogy in nontraditional instruction. The Reading Teacher, 74(4), 463-464.
Parr, J. M. y Timperley, H.S. (2010). Feedback to writing, assessment for teaching and learning and student progress. Assessing Writing, 15, 68-85. https://doi.org/10.1016/j.asw.2010.05.004
Pérez-Peitx, M. y Sánchez-Quintana, N. (2019). Teachers’ beliefs regarding the plurilingual competence. Lenguaje y Textos, 49, 7-17. https://doi.org/10.4995/lyt.2019.11460
Perrenoud, P. (2007). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.
Ring, M. (2020). Motivating writers with authentic audiences. The Reading Teacher, 74(1), 101-102. https://www.jstor.org/stable/27003638
Rodríguez-Gonzalo, C. (2020). Evidencias para una mejora de la competencia en comunicación lingüística. Dosier Graó, 5, 32-38.
Rodríguez-Gonzalo, C. (2022). La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (EGRAMINT). Tavira. Revista Electrónica de Formación de Profesorado en Comunicación Lingüística y Literaria, 27, 1-14. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1104
Rogers, L. y Graham, S. (2008). A meta-analysis of single subject design writing intervention research. Journal of Educational Psychology, 100, 879–906. doi: 10.1037/0022-0663.100.4.879
Saddler, B (2019). Sentence Construction. En S. Graham, C.A. MacArthur, y M. Hebert, (Eds). Best practices in writing instruction (pp. 240-260). The Guildford Press.
Sanz Díaz, F. (2022). ¡Salvamos el planeta! Aula de Innovación Educativa, 314, 57-62.
Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Paidós.
Schutz, K. M. y Rainey, E. C. (2020). Making sense of modeling in elementary literacy instruction. The Reading Teacher, 73(4), 443-451.
Skar, G. B., Graham, S., Huebner, A., Kvistad, A. H., Johansen, M. B. y Aasen, A. J. (2023). A longitudinal intervention study of the effects of increasing amount of meaningful writing across grades 1 and 2. Reading and Writing, 37, 1345-1373. https://doi.org/10.1007/s11145-023-10460-0
Soto, E., Serván, M. J., Peña, N. y Pérez Gómez, Á. (2019). Nuevos retos en la formación del profesorado. Lesson Study: acompañar la enseñanza y la investigación. Márgenes. Revista de Educación de la Universidad de Málaga, 0(0), 38-57. http://dx.doi.org/10.24310/mgnmar.v0i0.6504
Stake, R. E. (2007). Investigación con estudio de casos. Morata.
Svendsen, B. (2017). Teacher's experience from collaborative design: Reported impact on professional development. Education, 138(2), 115-134.
Tejedor Tejedor, F. J. (2007). Innovación educativa basada en la evidencia (IEBE). Bordón: Revista de Pedagogía, 59 (2-3), 475-488.
Timperley, H. S. y Parr, J. M. (2010). What is this lesson about? Instructional processes and student understandings in writing lessons. En C. M. Rubie-Davies (Ed.), Educational psychology: Concepts, research and challenges (pp. 32-49). Routledge.
Tracy, S. (2021). Calidad cualitativa: ocho pilares para una investigación cualitativa de calidad. Márgenes, 2(2), 173-201. https://doi.org/10.24310/mgnmar.v2i2.12937
Woods, D. (1996). Teacher cognition in language teaching. Beliefs, decision-making and classroom practice. Cambridge University Press.
Yamaç, A., Öztürk, E. y Mutlu, N. (2020). Effect of digital writing instruction with tablets on primary school students’ writing performance and writing knowledge. Computers & Education, 157, 103981. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2020.103981
Zabala, A. (2020). Por un proceso de transformación basado en la fundamentación y las evidencias. Dosier Graó, 5, 5-10.
Zumbrunn, S. y Krause, K. (2012). Conversations with leaders: Principles of effective writing instruction. The Reading Teacher, 65(5), 346-353. https://doi.org/10.1002/TRTR.01053
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 María Dolores Alonso-Cortés Fradejas, Susana Sánchez Rodríguez

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.