Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental

Autores/as

  • Manuel López Esteve Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Palabras clave:

Segunda República española, hechos de octubre, gobierno catalán, acción insurreccional, movimiento obrero, «rabassaires», conflicto social

Resumen

Este artículo analiza las diversas prácticas, objetivos concretos y proyectos sociales y políticos que convergieron en la insurrección de octubre de 1934 en Cataluña. Junto a la iniciativa del gobierno catalán, el movimiento obrero, los «rabassaires» y campesinos pobres tuvieron un protagonismo claro en los hechos, convirtiendo el movimiento de octubre en amplias zonas de Cataluña en una insurrección social.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Manuel López Esteve, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Llicenciat en Història per la Universitat de Lleida (2003), Màster en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) de la Universitat Pompeu Fabra (2005), i DEA (2007), és investigador del grup de recerca de l’IUHJVV, on finalitza actualment la seva tesi doctoral sobre els fets d’octubre de 1934 a Catalunya. És membre del Centre d’Estudis dels Moviments Socials (CEMS) i del projecte d’investigació HAR2008-03291/HIST, dirigit pel professor Joaquim Albareda. Les seves publicacions més recents són: «Política agrària i conflicte institucional. La FESAC i el Govern de la República al llarg de 1938», a Josep Maria Delgado (et al.): Antoni Saumell, Miscel·lània in memoriam (2007) i la selecció documental de l’obra La Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939 (2006-2009) dirigida per Francesc Bonamusa.

Descargas

Cómo citar

López Esteve, M. (2014). Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental. Segle XX Revista Catalana d’història, (3), 31–55. Recuperado a partir de https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9834

Número

Sección

Investigaciones y ensayos