Percepció dels factors de transició a la universitat: incidència de la realitat plural dels estudiants

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2021.14.233236

Paraules clau:

Universitat, Estudiant universitari, Transició secundària superior -ensenyament superior, Estudiants no convencionals, Factors de transició

Resum

INTRODUCCIÓ. Aquest article analitza la transició universitària, en el primer semestre del primer curs, dels estudiants dels graus d’Educació Social, Educació Infantil i Relacions Laborals de la Universitat de Barcelona. Se centra en els factors facilitadors i inhibidors de la transició i la conducta d’estudi que mostren els estudiants amb diferents trajectòries acadèmiques prèvies. MÈTODE. Es porta a terme un estudi descriptiu per enquesta a partir d’un qüestionari, respost per 651 estudiants, sobre les seves trajectòries acadèmiques prèvies. RESULTATS. Hi ha diferències en les valoracions dels estudiants en funció de la titulació i la seva trajectòria d’accés a la universitat. Els estudiants que procedeixen de les vies professionalitzadores (cicles formatius) es troben amb més barreres durant el procés de transició i puntuen més alt els factors inhibidors. Es ressalta el desajust acadèmic entre les expectatives inicials dels estudiants i el pla d’estudis. S’emfatitza el suport de l’entorn i la relació amb els companys com a factor facilitador de la transició. DISCUSSIÓ. Els resultats obliguen a repensar les propostes d’orientació i d’acció tutorial cap a models holístics que permetin un context institucional més disponible, més flexible i amb una major capacitat d’adaptació a la pluralitat emergent d’estudiants.

Biografies de l'autor/a

Montserrat Freixa-Niella, Universitat de Barcelona

Professora Titular. Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació. Facultat d'Educació. Universitat de Barcelona

Immaculada Dorio-Alcaraz, Universitat de Barcelona

Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

Pilar Figuera-Gazo, Universitat de Barcelona

Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

Mercedes Torrado-Fonseca, Universitat de Barcelona

Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

Referències

Adams, J., y Corbett, A. (2010). Experiences of traditional and nontraditional college students. Perspectives, 2(1), 1–29. https://scholars.unh.edu/perspectives/vol2/iss1/2

Almeida, L., Guisande, A., y Paisana, J. (2012). Extra-curriculum involvement, academic adjustment and achievement in higher education: A study of Portuguese students. Anales de Psicología, 28(3), 860–865. https://doi.org/10.6018/analesps.28.3.156111

Bethencourt, J., Cabrera., Hernández, J., Álvarez, P., y González, M. (2008). Variables psicológicas y educativas en el abandono universitario. Revista Electrónica de Investigación Psicoeducativa, 6(16), 603–622. https://doi.org/10.25115/ejrep.v6i16.1298

Bowen, W., Chingos, M., y McPherson, M. (2009). Crossing the finish line: Completing College at America’s Public Universities. Princeton University Press.

Cabrera, A., Burkum, K., y La Nasa, S. (2012). Pathways to a four-year degree: Determinants of degree completion among socio-economically disadvantaged students. En A. Seidman (ed.), College Student Retention: A Formula for Student Success. Praeger Publishers.

Daza, L., Troiano, H., y Elias, M. (2019). La transición a la universidad desde el bachillerato y desde el CFGS. La importancia de los factores socioeconómicos. Papers: Revista de sociología, 104(3), 425–445. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2546

Dorio, I. (2017). La transición a la Universidad. El grado de maestro de Educación Infantil (tesis doctoral, Universitat de Barcelona). http://hdl.handle.net/2445/109484

Elias, M., y Daza, L. (2017). ¿Cómo deciden les jóvenes la transición a la educación postobligatoria? Diferencias entre centros públicos y privados-concertados. RASE Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 10(1), 5–22. https://doi.org/10.7203/RASE.10.1.9135

Figuera, P. (ed., 2015). Persistir con éxito en la universidad: de la investigación a la acción. Laertes.

Figuera, P. (ed., 2019). Trayectorias, transiciones y resultados de los estudiantes en la universidad. Laertes.

Figuera, P., Rodríguez, L., y Llanes, J. (2015). Transición y orientación: interrelaciones, estrategias y recomendaciones desde la investigación. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 8(2), 1–17. https://doi.org/10.1344/reire2015.8.2821

Figuera, P., y Torrado, M. (2015). The Transition to University of At-Risk Groups in Spain: The Case of Students from Vocational Education and Training. Revista de Cercetare Si Interventie Sociala 49, 23–40. https://www.rcis.ro/images/documente/rcis49_02.pdf

Figuera, P., Torrado, M., Freixa, M., y Dorio, I. (2015). Trayectorias de persistencia y abandono de estudiantes no convencionales: implicaciones para la orientación. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 18(2), 107–123. https://doi.org/10.6018/reifop.18.2.220101

Freixa, M., Aparicio-Chueca, P., y Triadó, X. (2015). El rol del profesorado como elemento clave en las instituciones y el contexto de la educación superior. En P. Figuera (ed.), Persistir con éxito en la universidad: De la investigación a la acción. Laertes.

Freixa, M., Dorio, I., y Corti, F. (2019). First Year Students’ Perceptions in Transition to University: The Students’ Perceptions. Multidisciplinary Journal of School Education, 2(16), 25–56. https://doi.org/10.14632/mjse.2019.16.25

Gairín, J., Triado, X., Feixas, M., Figuera, P., Aparicio-Chueca, P., y Torrado, M. (2014). Student dropout rates in Catalan universities: profile and motives for disengagement. Quality in Higher Education, 20(2), 165–182. https://doi.org/10.1080/13538322.2014.925230

García-Gómez, S., y Blanco, N. (2015). Los ciclos formativos de grado medio: una opción para salir del laberinto personal y académico. Tendencias Pedagógicas, 25, 301–320. https://hdl.handle.net/10486/663436

Gilardi, S., y Guglielmetti, C. (2011). University life of non-traditional students: Engagement styles and impact on attrition. Journal of Higher Education, 82(1), 33–53. https://doi.org/10.1080/00221546.2011.11779084

Hong, B., Shull, P., y Haefner, L. (2011). Impact of perceptions of faculty on student outcomes of self-efficacy, locus of control, persistence, and commitment. Journal of College Students Retention: Research, Theory and Practice, 13, 289–309. https://doi.org/10.2190/CS.13.3.b

Jiménez, M-L., y Márquez, E. (2014). Ir a la universidad después de los 30: dificultades y factores facilitadores. Aula Abierta, 42(1), 1–8. https://doi.org/10.1016/S0210-2773(14)70001-0

Langa, D., y Río, M-A. (2013). Los estudiantes de clases populares en la universidad y frente a la universidad de la crisis: persistencia y nuevas condiciones para la multiplicación de la desigualdad de oportunidades educativas. Tempora: Revista de Sociología de la Educación, 16, 71–96. http://riull.ull.es/xmlui/handle/915/4744

Lent, R-W., Taveira, M-C., Singley, D., Sheu, H., y Hennessy, K. (2009). Social cognitive predictors of academic adjustment and live satisfaction in Portuguese college students: A longitudinal analysis. Journal of Vocational Behaivor, 74, 190–198. https://doi.org/10.1016/j.jvb.2008.12.006

Lucas, S. (2001). Effectively Maintained Inequality: Education Transitions, Track Mobility, and Social Background Effects. American Journal of Sociology, 106(6), 1642–1690. https://doi.org/10.1086/321300

Lorenzo, M., Argos, J., Hernández, J., y Vera, J. (2014). El acceso y la entrada del estudiante a la universidad: Situación y propuestas de mejora facilitadoras del tránsito. Educación XX1, 17(1), 15–38. https://doi.org/10.5944/educxx1.17.1.9951

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. (2016). Datos básicos del sistema universitario español. Curso 15-16. http://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:6a538b72-1866-4100-b1b7-b3fd26bb8191/datos-y-cifras-sue-2015-16-web-.pdf

Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico. (2017). Panorama de la Educación. Informe Español. https://www.mecd.gob.es/dctm/inee/eag/2017/panorama-de-la-educacion-2017-def-12-09-2017red.pdf?documentId=0901e72b8263e12d

Rosário, P., Pereira, A., Núñez, J-C., Cunha, J., Fuentes, S., Polydoro, S., Gaeta, M., y Fernández, E. (2014). An explanatory model of the intention to continue studying among nontraditional university students. Psycothema, 26(1), 84–90. https://doi.org/10.7334/psicothema2013.176

Sánchez-Gelabert, A., y Elías, M. (2017). Los estudiantes universitarios no tradicionales y el abandono de los estudios. Estudios sobre educación, 32, 27–48. https://doi.org/10.15581/004.32.27-48

Serrano, L., y Soler, A. (2015). La formación y el empleo de los jóvenes españoles. Trayectoria reciente y escenarios futuros. Fundación BBVA.

Soler, I. (2014). Una tipología de la población estudiantil universitaria. RASE Revista de Sociología de la Educación, 7(1), 104–122. https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/10191

Tinto, V. (2012). Completing college: Rethinking institutional action. University of Chicago Press.

Tinto, V. (2017). Through the eyes of students. Journal of College Student Retention: Research, Theory and Practice, 19(3), 254–269. https://doi.org/10.1177/1521025115621917

Troiano, H., Sánchez-Gelabert, A., Torrents, D., Elías, M., y Daza, L. (2019). Estudios sobre trayectorias y transiciones de los estudiantes universitarios. Una perspectiva sociológica. En Pilar Figuera Gazo (ed.), Trayectorias, transiciones y resultados de los estudiantes en la universidad (pp. 31–70). Laertes.

Troiano, H., Torrents, D., Sánchez-Gelabert, A., y Daza, L. (2017). Evolución del acceso a la universidad y de la elección de titulación universitaria entre la población joven en Catalunya. Cuadernos de Relaciones Laborales, 35(2), 281–303. https://doi.org/10.5209/CRLA.56775

Tuero, E., Cervero, A., Esteban, M., y Bernardo, A. (2018). ¿Por qué abandonan los alumnos universitarios? Variables de influencia en el planteamiento y consolidación del abandono. Educación XX1, 21(2), 131–154. https://doi.org/10.5944/educXX1.20066

Publicades

2021-07-01

Com citar

Freixa-Niella, M., Dorio-Alcaraz, I., Figuera-Gazo, P., & Torrado-Fonseca, M. (2021). Percepció dels factors de transició a la universitat: incidència de la realitat plural dels estudiants. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 14(2), 1–17. https://doi.org/10.1344/reire2021.14.233236

Número

Secció

Articles de recerca

Articles més llegits del mateix autor/a