Graduats i competències: analitzant la bretxa entre universitat i empresa

Autors/ores

  • Carme Riera Prunera Universitat de Barcelona
  • Manuela Alcañiz Universitat de Barcelona
  • Helena Chuliá Soler Universitat de Barcelona
  • Maria Pujol-Jover Universitat Oberta de Catalunya

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2022.14.1

Paraules clau:

Competències, Universitat, Mercat laboral, Biaix de gènere

Resum

Com a resultat del procés de convergència en relació amb l'educació superior iniciat a Bolonya el 1999, el paper de la Universitat en la societat està experimentant una profunda transformació. El paradigma tradicional, segons el qual la Universitat és el punt de partida per construir coneixements al més alt nivell, s'està estudiant ara per donar cabuda a més estudis de formació professional, que inclouen l'adquisició de competències com a pilar central. No obstant això, dos dels principals actors que juguen un paper en el procés, acadèmics i emprenedors, tenen punts de vista diferents respecte a les competències que ha de tenir un graduat que entra en el mercat laboral. A partir dels resultats d'una enquesta realitzada a la Universitat de Barcelona, mostrarem com les empreses es giren a favor de competències relacionades amb la productivitat a mitjà-curt termini, mentre que la universitat aposta per deixar de banda el coneixement amb més caràcter científic. Aquest escenari reforça la necessitat d'un diàleg més profund entre la Universitat i les empreses, assenyalant els beneficis que alguns ajustos en la formació universitària poden acabar aportant a la societat.

Referències

Allen, J.P., Ramaekers, G.W.M. (2006) Survey among employers of alumni from the Faculty of Economics and Business Administration of Universiteit Maastricht. Researchcentrum voor Onderwijs en Arbeidsmarkt, Faculteit der Economische Wetenschappen. ROA Reports No. 1E.

Alshare, K., Sewailem, M.F. (2018) A gap analysis of business students' skills in the 21st century: a case study of Qatar. Academy of Educational Leadership Journal, 22(1), pp. 1-22.

Biesma-Blanco, R., Pavlova, M., Van Merode, F., Groot, W. (2007) Using conjoint analysis to estimate employers preferences for key competencies of master level Dutch graduates entering the public health field. Economics of Education Review, 26(3), pp. 375-386.

Boden, R., Nedeva, M. (2010) Employing discourse: universities and graduate employability. Journal of Education Policy, 25(1), pp. 37-54.

Brennan, J. (2008) Higher education and social change. Higher Education, 56, pp. 381-393.

Cabrera, A.F., Weerts, D.J., Zulick, B.J. (2005) Making an impact with alumni surveys. New Directions for Institutional Research. Special Issue: Enhancing Alumni Research: European and American Perspectives, 126, pp. 5-17.

Cajide, J., Abeal, C., Barreiro, F., Zamora, E., Expósito, A., Mosteiro, J. (2002) Competencias adquiridas en la Universidad y habilidades requeridas por los empresarios, Revista de Investigación Educativa, 20(2), pp. 449-467.

Cano, E., Ion, G. (2012) La formación del profesorado universitario para la implementación de la evaluación por competencias. Educación XX1, 15(2), pp. 249-270.

Carreras, J., Escofet, A.; Gros, B., Imbernón, F., Mateo, J., Medina J.L., Parcerisa, A., Martinez, M., Carrasco, S. (2006) Propuestas para el cambio docente en la universidad. Octaedro/Universidad de Barcelona, Barcelona.

Cranmer, S. (2006) Enhancing graduate employability: best intentions and mixed outcomes. Studies in Higher Education, 31(2), pp. 169-184.

Etzkowitz, H. (2003) Innovation in innovation: the Triple Helix of university-industry-government relations. Social Science Information sur les Sciences Sociales, 42(3), pp. 293-337.

García, I., Ibáñez, M. (2006) Competencias para el empleo. Demandas de las empresas y medición de los desajustes. Revista Internacional de Sociología, 64(43), pp. 139-168.

García-Aracil, A., Van der Velden, R. (2008) Competencies for young European higher education graduates: labor market mismatches and their payoffs. Higher Education, 55(2), pp. 219-239.

Guerrero, D., De los Rios, I. (2012) Professional competences: a classification of international model. Social and Behavioral Sciences, 46, pp. 1290-1296.

Heijke, H., Meng, C., Ris, C. (2003) Fitting to the job: the role of generic and vocational competencies in adjustment and performance. Labour Economics, 10(2), pp. 215-229.

Hesketh, A.J. (2000) Recruiting an Elite? Employers’ Perceptions of Graduate Education and Training. Journal of Education and Work, 13(3), pp. 245-271.

Hoyt, C.L. (2012) Gender bias in employment contexts: A closer examination of the role incongruity principle. Journal of Experimental Social Psychology, 48(1), pp. 86-96.

Huarng, K.H., Mas-Tur, A., Yu, T.H. (2012) Factors affecting the success of women entrepreneurs. International Entrepreneurship and Management Journal, 8(4), pp. 487-497.

Kepir Sávoly, D.D., Tuzgol Dost, M. (2020) Effectiveness of a school-to-work transition skills program in a collectivist culture. Australian Journal of Career Development, 29(2), pp. 127-136.

Mandell, B. and Pherwani, S. (2003) Relationship between emotional intelligence and transformational leadership style: a gender comparison. Journal of Business and Psychology, 17(3), pp. 387-401.

Martin, M., Rabadán, A.B., Hernandez, J. (2013) Desajustes entre formación y empleo en el ámbito de las Enseñanzas Técnicas universitarias: la visión de los empleadores de la Comunidad de Madrid. Revista de Educación, 360(1), pp. 244-267.

Marzo-Navarro, M., Pedraja Iglesias, M., Rivera Torres, P. (2008) Determinants of the satisfaction of firms with the competencies of university students: a Spanish case study. International Journal of Training and Development, 12(4), pp. 282-292.

Mascarenhas, C., Ferreira, J.J., Marques, C. (2018) University–industry cooperation: A systematic literature review and research agenda. Science and Public Policy, 45(5), pp. 708–718.

Moore, S., Murphy, M. (2009) Estudiantes excelentes. 100 ideas prácticas para mejorar el autoaprendizaje en Educación Superior, Narcea, Madrid.

Munroe, T., Westwind, M. (2009) What makes Silicon Valley tick? The Ecology of Innovation at work. Nova Vista Publishing, New York.

Noah, J.B., Abdul Aziz, A. (2020) A Systematic review on soft skills development among university graduates. EDUCATUM Journal of Social Sciences, 6(1), pp. 43-58.

Nyborg, P. (2003) Higher Education as a Public Good and a Public Responsibility. Higher Education in Europe, 28(3), pp. 355-359.

Pagani, R. (2009) Una introducción a Tuning Educational Structures in Europe. La contribución de las universidades al proceso de Bolonia. Publicaciones de la Universidad de Deusto, Bilbao.

Roberson, M.T., Carnes, L.W., Vice, J.P. (2002) Defining and Measuring Student Competencies: a Content Validation Approach for Business Program Outcome Assessment. Delta Pi Epsilon Journal, 44(1), pp. 13-24.

Salas, M. (2003) Educación Superior y Mercado de trabajo. Grupo Editorial Universitario, Granada.

Sanchez-Runde, C.J., Nardon, L., Steers, R.M. (2013) The cultural roots of ethical conflicts in global business. Journal of Business Ethics, 116(4), pp. 689-701.

Schleutker, K.J., Caggiano, V., Coluzzi, F., Poza Luján, J.L. (2019) Soft Skills and European Labour Market: Interviews with Finnish and Italian Managers. Journal of Educational, Cultural and Psychological Studies, 19(S.I.), pp. 123-144.

Ugarte, C., Naval, C. (2008) Formación en competencias profesionales: una experiencia docente online-presencial. Estudios sobre Educación, 15, pp. 53-86.

Ward, S.J., King, L.A. (2018) Gender differences in emotion explain women’s lower immoral intentions and harsher moral condemnation. Personality and Social Psychology Bulletin, 44(5), pp. 653-669.

Descàrregues

Publicades

2022-01-28

Número

Secció

Articles