Las interacciones orales en pequeños grupos. Una oportunidad de aprendizaje cognitivo, social e identitario
Les interaccions orals en petits grups. Una oportunitat d'aprenentatge
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2017.1.111-129Paraules clau:
enunciació, interacció, punt de vistaResum
Sabem que quan els estudiants interactuen per trobar una resposta a problemes complexos produeixen modificacions rellevants des del punt de vista cognitiu però també d'identitat. Aquest treball analitza des del pradigma metodològic de l'etnografia les interaccions que sorgeixen a l'aula de primària entre estudiants quan treballen en petits grups i, més concretament, quin tipus d'enunciats produeixen i com es posicionen els discents des del punt de vista de l'enunciació, respecte del punt de vista de l'altre.
Referències
Bajtín, M. (1979). Estética de la creación verbal. México: Siglo XXI, 1982.
Ballesteros, C., Cambra, M., & Palou, J. (2005). Las representaciones de los profesores de lenguas sobre las situaciones educativas plurilingües en Cataluña. En VV.AA. Interculturalidad. Formación del profesorado y educación. Madrid: Pearson Educación.
Cambra, M. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. Paris: Didier - CREDIF.
Chaudron, C. (1988). Second language classrooms: Research on teaching and learning. New York: Cambridge University Press.
Kerbrat-Orecchioni, C. (1990) Les interactions verbales I. Paris: Arman Colin. ‒ (1990). Les interactions verbales I. Paris: Arman Colin.
‒ (1992). Les interactions verbales II. Paris: Arman Colin.
‒ (1994). Les interactions verbales III. Paris: Arman Colin.
‒ (1996). La conversation. Paris: Senil.‒ (1997). La enunciación. De la subjetividad en el lenguaje. Argentina: Edicial Universidad.
‒ (2005). Les discours en interaction. Paris: Armand Colinracción. En Fernández, P., y Melero, M. (Eds.), La interacción social en contextos educativos. Madrid: Siglo XXI Editores.
Mercer, N. (1997). La construcción guiada del conocimiento. El habla de los profesores y alumnos. Barcelona: Paidós. Temas de educación.
‒ (2001). Palabras y mentes. Barcelona: Paidós. Cognición y desarrollo humano.
Rabatel, A. (2003). L’effacement énonciative dans les discours rapportés et ses effets pragmatiques. En Effacement énonciatif et discours rapportés. Paris: Langages, 156. Larousse.
‒ (2004a). Interactions orales en contexte didactique. Lyon: IUFM de l’Académie de Lyon
‒ (2004b). Déséquilibres interactionnels et cognitifs. Postures énonciatives et co-constructions des savoirs: co-enonciateurs, sur-énonciateurs et archiénunciateurs. En Interactions orales en contexte didactique. Lyon: IUFM de l’Académie de Lyon.
‒ (2005a). Modalités, modalisation et apprentissage. En Cahiers de l’Institut lingüistique de Louvain (revista). Paris: Louvain-La-Neuve.
‒ (2005b). La part de l’énonciateur dans la construction interactionnelle des points de vue. Marges linguistiques. Recuperado el 12 de enero de 2016 en http://halshs.archives-ouvertes.fr/docs/00/43/33/37/PDF/58-2005h-04_ml092005_rabatel_a.pdf
‒ (2005c). Le point de vue, une catégorie transversale. Francais aujourd’hui, 151. Recuperado el 18 de marzo de 2009 en http://www.cairn.info/publications-de-Rabatel-Alain--234.htm
‒ (2007). Les enjeux des postures énonciatives et de leur utilisation en didactique. Education et didactique, 1(2). Recuperado el 12 de septiembre 2015 en http:/educationdidactique.revues.org/162
‒ (2008). Figures et point de vue. Langue française, 160.
‒ (2009). Prise en charge et imputation, ou la prise en charge à responsabilité limitée. En La notion de prise en charge en linguistique. Langue française, 162, 71-78.
‒ (2010). Les reformulations pluri-sémiotiques en contexte de formation. Besançon Cedex: Presses universitaires Franche-Comté.
‒ (2011). Points de vue et postures énonciatives dans la production, la circulation et les altérations du sens. Sao Paulo: Humanitas/Fapesp, 151-163.
‒ (2012). De l’intérêt des postures énonciatives (co-énonciation, sous-énonciation, sur-énonciation) pour l’interprétation des textes et pour la gestion et l’analyse des interactions didactiques. Cultura y Educación (en prensa).
Sánchez Cano, M. (2000). La conversa a l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la literatura, 21, pp.109-118. Recuperado el 15 de agosto 2014 en http://articles.grao.com/revistes/articles/021-literatura-juvenil/la-conversa-a-l-aula.
Van Dijk, T. (2008) Discourse and context: a sociocognitive approach. Cambridge: Cambridge University Press.
Wells, G. (2002). Learning and teaching for understanding: the key role of collaborative knowledge. En J. Brophy (ed.), Social constructivist teaching: Affordances and constraints. Advances in research on teaching (Vol. 9, p. 1-41). Oxford: JAI (Elsevier Science).
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2017 Míriam Turró
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
