Aprendizaje del vocabulario: una experiencia formativa en cuarto curso de Educación Primaria
Aprenentatge del vocabulari: Una experiència en el quart curs d'Educació Primària
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2018.3.53-70Paraules clau:
aprenentatge de vocabulari, experiència formativa, morfologiaResum
En aquest article es reflexiona sobre l’aprenentatge del vocabulari acadèmic en nens en edat escolar i es presenta un disseny d’intervenció formativa que mostra una proposta d’ensenyament per ajudar els alumnes en aquest aprenentatge. La reflexió es fa sobre el paper del vocabulari en el procés d’ensenyament-aprenentatge-comprensió d’un contingut específic i sobre la seva relació amb les possibles dificultats de lectura degudes a l’ús del llenguatge acadèmic per expressar un contingut disciplinar. La intervenció té com objectiu orientar les activitats i procediments d’aprenentatge dels alumnes en seleccionar i organitzar el vocabulari acadèmic i en comparar la composició morfològica de les paraules i la seva historia etimològica. Aquesta experiència d’intervenció es va realitzar en el 4t curs de Primària d’una escola pública de Barcelona sobre el tema dels fenòmens atmosfèrics.
Referències
Bates, E., y Goodman, J. (1997). On the inseparability of grammar and the lexicon: Evidence from acquisition, aphasia and real-time. Language and Cognitive Processes, 12(5/6), 507-584.
Beck, I. L., y McKeown, M. G., (2007). Increasing young low income children’s oral vocabulary repertoires through rich and focused instruction. Elementary School Journal, 107(3), 251-271.
Bernárdez, E. (2010). El léxico como motor de la organización del texto. Revista de Investigación Lingüística,13, 41-65.
Biber, D. (2006). University language: A corpus-based study of spoken and written registers. Philadelphia: John Benjamins.
Biemiller, A. (2009). Words worth teaching. Columbus, OH: SRA/McGraw-Hill.
Biemiller, A. (2012). Words for English-language learners. TESL Canada Journal/Eevue TESL du Canada, 201, 29, Special Issue 6, 198-203.
Biemiller, A., y Boote, C. (2006). An effective method for building meaning vocabulary in primary grades. Journal of Educational Psychology, 98(1), 44-62.
Booij, G. (2015). The structure of words. En J. Taylor (Ed.), The Oxford handbook of the word, p.157-174. Oxford: Oxford University Press.
Bybee, J. (1998). The emergent lexicon. Papers from the Regional Meetings, Chicago Linguistic Society, 2, 421–435.
Calaque, E. (2004). Construction du lexique et construction des connaissances, Colloque AIRDF, Québec, www.colloqueairdf.fse.ulaval.ca/
Carlisle, J.E. (2003). Morphology matters in learning to read: a commentary. Reading Psychology, 24, 291-322.
Cèbe, S., y Goigoux, R. (2015). Vocabulaire et comprehension de textes: et si nous ne laissions à l’élève que la charge qui lui revient? Spirale: revue de recherches en éducation, ÉSPÉ Lille–Nord de France. Supports et pratiques d’enseignement: quels risques d’inégalités?, 119-136.
Chamorro, D., Barletta, N., y Mizuno, J. (2013). El lenguaje para enseñar y aprender las Ciencias Naturales: Un caso de oportunidades perdidas para la formación ciudadana. Revista Signos. Estudios de Lingüística, 46, 81, 3-28.
Chung, T.W., y Nation, P. (2003). Technical vocabulary in specialized texts. Reading in a Foreign Language, 15(2), 103–116.
Colé, P. (2011). Le développement du vocabulaire à l’école primaire: les apports de la dimension morphologique de la langue. Éduscol: Le vocabulaire et son enseignement. Recuperado de eduscol.educa-tion.fr/vocabulaire
Corbin, D. (1991). Morphologie dérivationnelle et structuration du lexique. Sens et structures. Lille: Presses Universitaires de Lille.
Coxhead, A. (2000). A new academic word list. TESOL Quarterly, 34(2), 213–238.
Crystal, D. (2015). The lure of words. En J. R. Taylor (Ed.), The Oxford handbook of the word, p. 23-28. Oxford: Oxford University Press.
Cunningham, A. E., y Stanovich, K. E. (1991). Tracking the unique effects of print exposure in children: Associations with vocabulary, general knowledge, and spelling. Journal of Educational Psychology, 83, 264-274.
David, J. (2000). Le lexique et son acquisition: aspects cognitifs et linguistiques. Le français aujourd’hui, 131, 31-40.
David, J. (2003). Construction du lexique et acquisition de la lecture. ONL: Les manuels de lecture.
Ferreiro, E. (2002). Escritura y oralidad: unidades, niveles de análisis y conciencia metalingüística. En E. Ferreiro (Comp.), Relaciones de (in)dependencia entre oralidad y escritura, p. 151-172. Barcelona: Gedisa Editorial.
Ferreiro, E., y Vernon, A. (1992). La distinción palabra/nombre en niños de 4 y 5 años. Infancia y Aprendizaje, 58, 15-28.
Fournier, J.-L. (2006) Les mots des riches, les mots des pauvres. Paris: Anne Carrière Édition.
García, J.N., y González, L. (2006). Diferencias en la conciencia morfológica, la escritura y el lenguaje, en función del desarrollo y el nivel educativo del niño. Psicothema, 18(2), 171-179.
Grossmann, F. (2011). Didactique du lexique : état des lieux et nouvelles orientations. Pratiques, 149-150, Recuperado de http:// pratiques.revues.org/1732 ; DOI : 10.4000/pratiques.1732
Halliday, M. A. K. (1989). Some grammatical problems in scientific English. Australian Review of Applied Linguistics. Supplement, 6, 13-37.
Harmon, J., Hedrick, W., y Wood, K. (2005). Research on vocabulary instruction in the content areas: Implications for struggling readers. Reading & Writing Quarterly, 21, 261–280.
Hart, B., y Risley, T. R. (1999). The social world of children learning to talk. Baltimore, MD: Paul H. Brookes Publishing Co.
Lehmann, A. (2011). Idées reçues sur le lexique: un obstacle à l’enseignement du lexique dans les classes Éduscol: Le vocabulaire et son enseignement. Recuperado de eduscol.education.fr/vocabulaire
Lété, B. (2004). MANULEX: Le lexique des manuels scolaires de lecture. Implications pour l’estimation du vocabulaire des enfants de 6 à 11 ans. En E. Calaque y J. David (Eds.), Didactique du lexique: Contextes, démarches, supports, p. 241-257. Bruxelles: De Boeck.
Mel’cuk, I., Clas, A., y Polguere, A. (1995). Introduction à la lexicologie explicative et combinatoire. Paris: Duculot.
Mercer, N. (1995). Investigación sobre el conocimiento compartido. En G. Walford (Ed.), La otra cara de la investigación educativa, p. 59-78. Madrid: La Muralla.
Middleton, P. (2005). How to read a reading of a written poem. Oral Tradition, 20,1, 7-34.
Nagy, W. E., y Anderson, R. (1984). How many words are there in printed English schoolbooks? Reading Research Quarterly, 19(3), 304-330. doi:10.2307/747823
Nagy, W., Herman, P., y Anderson, R. (1985). Learning words from context. Reading Research Quarterly, 20, 223-253.
Nagy, W., y Townsend, D. (2012). Words as tools: Learning academic vocabulary as language acquisition. Reading Research Quarterly, 47(1), 91-108. doi: 10.1002/RRQ.011
Nation, I.S.P. (2001). Learning vocabulary in another language. Cambridge: Cambridge University Press.
Nation, P. (2015). Which words do you need? En J. R, Taylor (Ed.), The Oxford handbook of the word, p. 568-580. Oxford: Oxford University Press.
Neuman, S. B., y Dwyer, J. (2011). Developing vocabulary and conceptual knowledge for low-income preschoolers: A design experiment. Journal of Literacy Research, 43(2), 103-129.
Nippold, M. A. (2007). Later language development: School-age children, adolescents, and young adults (3rd ed.). Austin, TX: Pro-Ed.
Nippold, M., y Sun, L. (2008). Knowledge of morphologically complex words. A developmental study of older children and young adolescents. Language Speech and Hearing Services in Schools, 39, 365-373. doi: 10.1044/0161-1461(2008/034) · Source: PubMed.
Paveau, A-M. (2006). Chronique «linguistique». Leçon de vocabulaire (1), Le français aujourd’hui, 3, 154, 121-128.
Peris Morant, A. (2012). Nominalizaciones deverbales: denotación y estructura argumental. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament de Lingüística General.
Petit, G. (2000). Didactique du lexique et problématique de l’unité lexicale: état d’une confusion. Le Français Aujourd’hui, 131, 53-62.
Reinking, D., y Bradley, B.A. (2004). Connecting research and practice using formative and design experiments. En N. K. Duke y M. H. Mallette (Eds.), Literacy research methodologies, p. 149–169. New York: Guilford.
Reinking, D., y Watkins, J. (2000). A formative experiment investigating the use of multimedia book reviews to increase elementary students’ independent reading. Reading Research Quaterly, 35, 3, 384-419.
Rey-Debove, J. (1984). Le domaine de la morphologie lexicale. Cahiers de Lexicologie, 45, 3-19.
Rey-Debove, J (2004). Le Robert Brio. Analyse comparative des mots. Paris: Le Robert.
Sepúlveda, A., y Teberosky, A. (2008). Elaboración de listas a partir de textos y textos a partir de listas. Una actividad para aprender lenguaje escrito. Lectura y Vida, 29(4), 6-19.
Stanovitch, K.E. (1986), Matthew effect in reading: some consequences of individual differences in the acquisition of literacy. Reading Research Quarterly, 21, 360-406.
Svendro, J. (1997). La Grecia arcaica y clásica. La invencion de la lectura silenciosa. En G. Cavallo y R. Chartier (Eds.), Historia de la lectura en el mundo occidental, p. 57-94. Madrid: Taurus.
Waxman, S., y Markow, D. (1995). Words as invitations to form categories: Evidence from 12 to 13-month-old infants. Cognitive Psychology, 29, 257-302.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2018 Didacticae: Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
