¿Qué cambiar en la didáctica de las enseñanzas artísticas en tiempos de pandemia?
Què hauria de canviar a la didàctica de les arts en temps de pandèmia?
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2021.10.109-125Paraules clau:
didàctica dels ensenyaments artístics, teatre a l’educació, arts performatives, artefactes digitals, competència digital docentResum
La COVID-19 ha vingut per quedar-se; per tant, ens veiem obligats a adaptar la nostra forma de vida per conviure amb ella. Amb tot, les crisis suposen sempre una oportunitat per a la innovació i el canvi i, en conseqüència, com educadors tenim l’obligació de repensar la didàctica de l’ensenyament de les arts i les metodologies per utilitzar les estratègies dramàtiques en qualsevol nivell educatiu. En aquest article intentem proposar unes reflexions centrades en els següents punts: repensar l’educació inspirada per les pedagogies emergents; postular els ensenyaments de les arts com element fonamental del currículum; revisar els continguts de les arts dramàtiques a l’educació i les noves modalitats teatrals; reconsiderar el paper del professorat d’ensenyament de les arts a l’educació; proporcionar al professorat nous processos d’aprenentatge amb les TICS i metodologies fonamentades en les TACs; considerar les activitats artístiques com instrument per al treball per àmbits en l’ensenyament; i plantejar nous instruments per valorar les activitats i productes escènics a l’educació. En definitiva, el repte que se’ns presenta actualment és traslladar a la virtualitat els elements essencials dels ensenyaments artístics, que es basen en el procés, la performativitat, la presència i el desig de crear juntsReferències
Abuín, A. (2016). Historia oral, memoria colectiva y colectividad en el teatro del mundo: el caso del teatro verbatim. UNED Revista Signa, 25, 273-296. doi: https://doi.org/10.5944/signa.vol25.2016.16920
Acaso, M. (2013). rEDUvolution. Barcelona: Paidós.
Acaso, M.,y Megías, C. (2019). Art Thinking (4.ª ed.) Barcelona: Paidós.
Aranguren, I. (2017). El actor adolescente (Manual de urgencia para profesorado en apuros). Alzira: Algar.
Aron, R. (1996). Lecciones sobre la historia. Cursos del College de France. México: Fondo de Cultura Económica.
Bergmann, J., y Sams, A. (2016). Dale la vuelta a tu clase. Madrid: SM.
Boos, N., Kaise, J., Ehrlichmann, C., y Milbert, M. (2018). TUKI ForscherTheater: Kollaborative
Formen Forschenden Theaters mit den Jüngsten. En M. Hinz, M. Kranixfeld, N. Köhler y C. Scheuerle (Eds.), Forschendes Theater in Sozialen Feldern: Theater als Soziale Kunst III (pp. 237-248). München.
Camnitzer, L. (2015). Thinking about thinking. e-fluxus journal. Recuperado de: http://supercommunity.e-flux.com/texts/thinking-about-art-thinking/
Camnitzer, L. (2016). En G. Delacoste, L. Naser y S. Mazzarovich, La obligación de imaginar, entrevista a Luis Camnitzer. Recuperado de: www.ladiaria.com.uy
Castañeda, L., y Adell, J. (Eds.). (2013). Entornos Personales de Aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.
Juniu, S. (2016). Foto Voz: una técnica versátil para la educación [Vídeo]. Recuperado de: https://youtu.be/Lg9Smoa584g
Laferrière, G. (1997). La pedagogía puesta en escena. Ciudad Real: Ñaque.
Langer, S. K. (1953). Feeling and form. A theory of art developed from philosophy in a new key. New York: Charles Scribner’s Sons.
Langsted, J. Hannah, K. y Larsen, Ch. (2003). Ønskekvist-modellen. Kunstnerisk kvalitet i performativ kunst [The IAN-Model. Artistic quality in the performing arts]. Aarhus: Klim.
Eisner, E. (2002). The arts and the creation of mind. New Haven: Yale University Press.
Milbert, M. (2018). A Theatre of Connection and Assembly. Practice and Metaphors of Performative Research with the New Generations. Recuperado de: https://www.researchgate.net/publication/330779940_A_Theatre_of_Connection_and_Assembly_Practice_and_Metaphors_of_Performative_Research_with_the_New_Generations
Latz, A. (2017). Photovoice research in education and beyond. New York: Routledge.
Levine, C. (2007). Provoking democracy: Why we need the arts. Oxford: Basil Blackwell.
Matera, M. (2018). Explora como un pirata. Bilbao: Mensajero.
Markham, T., Larmer, J., y Ravitz, J. (2003). Project based learning handbook: A guide to standards-focused project-based learning. Novato, CA: Buck Institute for Education.
Mora, F. (2016). Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama (8.ª reimpresión). Madrid: Alianza.
Motos, T. (2020). Teatro en la educación (España, 1970-2018). Barcelona: Octaedro.
Musaio, M. (2013). Pedagogía de lo bello. Pamplona: EUNSA.
Peinado, P., Prendes, M. P., y Sánchez, M. M. (2019). La Clase Invertida: revisión sistemática en el periodo 2010-2017. Docencia e Investigación, 30, 96-118. Recuperado de: https://revista.uclm.es/index.php/rdi/article/view/1967
Peters, S. (Ed.) (2013). Das Forschen aller. Artistic Research als Wissensproduktion zwischen Kunst, Wissenschaft und Gesellschaft. Nordrhein-Westfalen: Bielefeld by Transcript.
Read, E. (1969). La educación por el arte. Buenos Aires: Paidós.
Rodríguez, F. y Campión, R. (2015). Gamificación: Cómo motivar a tu alumnado y mejorar el clima en el aula. Recuperado de: https://www.researchgate.net/publication/299584812_Gamificacion_Como_motivar_a_tu_alumnado_y_mejorar_el_clima_en_el_aula
Robinson, K. y Aronica, L. (2017). Escuelas creativas (La revolución que está transformando la educación). Barcelona: Grijalbo.
Salvatore, J. (2018). Ethnodrama and Ethnotheatre. En P. Leavy (Ed.), Handbook of arts-based research (pp. 267-287). London: The Guilford Press.
Shulman, L.S. (1986). Those who understand knowledge growth in teaching. Educational Researcher, 15(2), 4-14. doi: https://doi.org/10.3102/0013189X015002004
Soriano-Ayala, E. y Cala, V.C. (2016). Fotovoz: Un método de investigación en ciencias sociales y de la salud. Madrid: Editorial La Muralla.
Touriñán, J. M. y Longueira, S. (2010). La música como ámbito de educación. Educación «por» la música y educación «para» la música. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 22(2), 151-181.
Touriñán, J. M. (2011). Claves para aproximarse a la educación artística en el sistema educativo: educación «por» las artes y educación «para un arte». Estudios sobre educación, 21, 61-81.
Tourón, J. (2016). TPACK un modelo para los profesores de hoy. Recuperado de: https://www.javiertouron.es/tpack-un-modelo-para-los-profesores-de/
Trujillo, F. (Coord.) (2014) Artefactos digitales: Una escuela digital para la educación de hoy. Barcelona: Graó.
Vieites, M. (2014). Educación teatral: una propuesta de sistematización. Teoría de la Educación, 26 (1), 77-101. doi: https://dx.doi.org/10.14201/teoredu201426177101
Wake, W. (2013). Headphone Verbatim Theatre: Methods, Histories, Genres, Theories. New Theatre Quarterly, 29(4), 321-335. doi:
https://doi.org/10.1017/S0266464X1300065
Žižek, S. (2020). Pandemia (La covid-19 estremece al mundo). Barcelona: Anagrama.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2021-10-01 (2)
- 2021-10-01 (1)
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Tomás Motos Teruel, Antoni Navarro Amorós
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
