Relaciones de cooperación y especialización entre la argumentación y múltiples lenguajes en la clase de Ciencias
Relacions de cooperació i especialització entre l'argumentació i múltiples llenguatges a la classe de Ciències
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2019.5.57-72Paraules clau:
argumentació, multimodalitat, interacció intersemiòtica, interacció intrasemiòticaResum
L’argumentació multimodal facilita el reconeixement dels múltiples llenguatges implicats en un procés argumentatiu i permet identificar en els estudiants, la comprensió dels conceptes científics abordats a l’aula. Aquest treball es proposa identificar i descriure els llenguatges utilitzats per estudiants de primer any de bàsica secundària i la seva interacció en els processos argumentatius sobre el concepte de relacions intra- i interespecífiques dels éssers vius a la classe de Ciències. És una proposta de tall descriptiu i comprensiu per a la qual es van crear, enregistrar i sistematitzar escenaris argumentatius, i es van analitzar des d’una perspectiva qualitativa. Els resultats mostren com augmentar el nivell de l’especialització es pot interpretar com una possibilitat per a agumentar el nivell argumentatiu dels estudiants i, amb aquest, el nivell de comprensió dels temes de Ciències.
Referències
Aduriz-Bravo. A. (2005). Una introducción a la naturaleza de la ciencia. México: Fondo de Cultura Económica.
Cardona, D. 2008. Modelos de argumentación en ciencias: una aplicación a la genética. Tesis. Editorial Centro de Estudios Avanzados en Niñez y Juventud. Colombia. Alianza de la universidad de Manizales y CINDE.
Giere, R. (1999). Un nuevo marco para enseñar el razonamiento científico. Enseñanza de las Ciencias, núm. extra, 63-69.
Habermas, J. (2003). Acción comunicativa y razón sin trascendencia. Barcelona: Paidós.
Halliday, M. (2013). El lenguaje como semiótica social. México: Fondo de Cultura Económica.
Izquierdo, M. (2006). Por una enseñanza de las ciencias fundamentada en valores humanos. Revista Mexicana de Investigación Educativa, 11(30), 867-882.
Jewitt, C. (2013). Learning and communication in digital multimodal landscapes. London: Institute of Education University of London.
Kelly, G. J. y Takao, A. (2002). Epistemic levels in argument: An analysis of university oceanography students’ use of evidence in writing. Science Education, 86, 314-342.
Kress, G. (2005). El alfabetismo en la era de los nuevos medios de comunicación. Granada, España: Ediciones Aljibe.
Kress, G. Jewitt, C, Ogborn J., y Tsatsarelis, C (2001). Multimodal teaching and learning: The rhetorics of the science classroom. London and New York: Continuum.
Kress, G. y Van Leeuwen, T. (2006). Reading Images: The grammar of Visual Design. London: Routledge.
Knuutilla, T. (2005), Models, representation, and Mediation, Philosophy of Science, 72, 1261-1271.
Leitao, S. (2000). The potential of argument in knowledge building. Human Development, 43(3), 332–360.
Lemke, J. (1997). Aprender a hablar ciencia. Barcelona: Ediciones Paidós.
McNeill, D. (Ed.) (2000). Language and gesture: window into thought and action. Cambridge: Cambridge University Press.
Osborne, J., Erduran, S. y Simon, S. (2004). Enhancing the quality of argumentation in school Science. Journal of Research in Science Teaching. 41(10), 994- 1020.
Plantin, C. (1998). La argumentación. Barcelona: Planeta.
Ruiz, F., Tamayo, Ó., y Márquez, C. (2013). La enseñanza de la argumentación en ciencias: un proceso que requiere cambios en las concepciones epistemológicas, conceptuales, didácticas y en la estructura argumentativa de los docentes. Revista Latinoamericana de Estudios Educativos, 9(1), 29-52.
Ruiz Ortega, F. J., Tamayo Álzate O. E., y Márquez Bargalló C. (2015). La argumentación en clase de ciencias, un modelo para su enseñanza. Educaçäo e Pesquisa, 41(3), 629-646.
Sadler, T., y Fowler, S (2006). A threshold model of content knowledge transfer for socioscientific argumentation. Science Education, 90(6), 986-1004. doi: 10.1002/sce.20165
Sanmartí N. (2007). Evaluar para aprender. 10 ideas clave. Barcelona: Ed. Graó.
Sardá J, A. y Sanmartí, N. (2000). Enseñar a argumentar científicamente: un reto de las clases de ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 18(3), 405-422
Toulmin, S. (1958). The uses of argument. Cambridge, England: Cambridge University Press.
Van Dijk, T.A. (1984). Enhancing the Quality of Argument in School Science. Paper presented at the Annual Conference of the British Educational Research Association. Amsterdam. September. Wales.
Van Eemeren, F., Grootendorst, R., y Snoeck Henkemans, F. (2006). Argumentación: análisis, evaluación y presentación. Buenos Aires: Biblos.
Walton, D. (2003). Relevance in argumentation. Amsterdam/Philadelphia: Routledge.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2019 Francisco Javier Ruiz Ortega
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
