"Escape room" educativa: Concepción de los futuros maestros de Educación Secundaria en especialidad de Educación Física y Tecnología sobre la experiencia de diseñar y participar en una escape room educativa

"Escape room" educativa: Concepció dels futurs mestres d'Educació Secundària d'specialitat d'Educació Física i Tecnologia sobre l'experiència de dissenyar i participar en una "escape room" educativa

Autors/ores

  • Irene Lopez Secanell Florida Universitaria
  • Enric Ortega Torres Florida Universitaria

DOI:

https://doi.org/10.1344/did.2020.8.176-192

Paraules clau:

escape room, educació superior, formació inicial de mestres, proposta didàctica, educació científica

Resum

En els últims anys ha incrementat l’interès per metodologies alternatives i innovadores que a poc a poc es van implementant a l’aula. D’entre aquestes metodologies, trobem la gamificació, amb un component lúdic i motivacional que paulatinament ha guanyat terreny en l’àmbit educatiu. Conscients d’això, en aquest article s’analitza la concepció dels futurs mestres d’Educació Secundària d’especialitat en Educació Física i Tecnologia sobre l’experiència de dissenyar i participar en una escape room educativa. Amb aquest objectiu, mostrem les propostes didàctiques desenvolupades en ambdues matèries i els resultats obtinguts d’un qüestionari realitzat amb Google Forms. Els resultats mostren com els estudiants valoren positivament l’experiència de participar i dissenyar una escape room a nivell educatiu i veuen viable la seva futura implementació a l’aula. Es mostra un exemple d’investigació-acció que permet concloure la necessitat de transformar la formació inicial docent a través d’estratègies com la gamificació i obrir línies d’investigació que apostin per escape rooms inter i transdisciplinars. 

Biografies de l'autor/a

Irene Lopez Secanell, Florida Universitaria

Profesora de Educación Física de la Florida Universitaria (Valencia) y de la Universidad de Valencia (2016-2017). En el 2016 obtuvo el doctorado en Educación, Sociedad y Calidad de Vida en la Universidad de Lleida (UdL) con una mención especial de cum laude. Realizó el Grado en Educación Primaria con mención de educación física (2009-2013), el Máster en Educación Inclusiva (2013-2014) y durante dos años participó como personal investigador en el proyecto de innovación ARMIF (2014-2016) de la UdL.

Enric Ortega Torres, Florida Universitaria

Doctorando en didáctica de las ciencias experimentales. Investigador en la influencia de las estrategias de aprendizaje en el rendimiento en ciencias.

Profesor en los Grados de Magisterio de Primaria e Infantil y del Máster de Secundaria de Florida Universitaria.

Director de Florida Secundaria entre 2014 y 2017 liderando el proceso de transformación metodológica del centro. Coordinador de bachillerato y jefe de estudios entre 2012 y 2014 coordinando el diseño proyectos interdisciplinares para bachillerato. Creador y coordinador de la Unidad de Educación Emprendedora entre 2009 y 2012 realizando formación en centros educativos. Asesor para la creación-implantación del Modelo Educativo de las escuelas infantiles Ninos basado en el fomento de la autonomía personal para el alumnado de 0-3 años (2011).

Profesor de ciencias en secundaria des de 2002 hasta 2017.

Licenciado en ciencias Físicas por la UV. Master en Didácticas Específicas especialidad en ciencias experimentales en UV. Master Universitario en Innovación y desarrollo de proyectos de negocio UV-Florida Universitaria). Master en Gestión de Servicios Culturales (ADEIT-UV).

Coordinador pedagógico de los proyectos europeos E+: Steam4U, Creative Teaching and learning, Digital Succes, Stay@school, Make: Measures for Achieving Knowledge and Employment, Bequal.

Referències

Arandía, M. (2004). La formación de educadores y educadoras desde la mirada de Freire. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 18(2), 59-77.

Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Un intent de definir l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Ciències: Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària, 34, 22-30

Deterding, S., Dixon, D., Khaled, R., y Nacke, L. (2011). Gamification: towards a definition. Recuperado de http://gamification-research.org/wp-content/uploads/2011/04/02-Deterding-Khaled-Nacke-Dixon.pdf

Fernandez-Rio, J. (2018). De los desafíos cooperativos a las edicoop-Escape rooms. XI Congreso Internacional de actividades física cooperativas. Recuperado de https://goo.gl/R1MGPo

Fernandez-Rio, J., Sanz, N., Fernández-Cando, J., y Santos, L. (2017). Impact of a sustained cooperative learning intervention on student motivation. Physical Education and Sport Pedagogy, 22(1), 89-105.

Fernández, M. R. (2006). Reseña de "Metodología participativa en la enseñanza universitaria" de Fernando López Noguero. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20(3), 313-316.

Hita, A., y Sanchez, C. (2017). Desarrollo de una escape room mediante tecnologías de realidad virtual para aplicaciones de formación. (Tesis doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya, España). Recuperado de https://goo.gl/koY9Cd

Kapp, K. M. (2012). The gamification of learning and instruction: game-based methods and strategies for training and education. San Francisco: John Wiley & Sons.

Morin, E. (2006). Articular los saberes. ¿Qué saberes enseñar en las escuelas? México: Centre National de la Documentation Pédagogique (CNDP).

Monaghan, R., y Nicholson, S. (2017). Bringing escape room concepts to pathophysiology case studies. Journal of the Human Anatomy and Physiology Society, 21(2), 49-62.

Nicholson, S. (2015). Peeking behind the locked door: A survey of Escape room facilities. Recuperado de https://goo.gl/1eaC7G

Nicolescu, B. (1996). La transdisciplinarité. manifeste. Monaco: Éditions du Rocher.

Rodríguez, C. A. C. (2018). Gamificación en educación superior: experiencia innovadora para motivar estudiantes y dinamizar contenidos en el aula. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, (63), 29-41.

Stanford. Teaching Commons (2018). Promoting active learning. Recuperado de https://goo.gl/HNfoTa

Steinprinz, G., Kronberga, R. y Salgado, I. (2017). Eduesc@peroom. Manual para educadores. Recuperado de https://goo.gl/VTFzoD

Stronge, J. H. (2002). Qualities of effective teachers. Alexandria: Association for Supervision and Curriculum Development.

UNESCO (2015). Rethinking education towards a global common good? Recuperado de https://goo.gl/AE6XXs

Descàrregues

Publicades

2021-08-31

Número

No 8 (2020)

Secció

Innovació i experiències

Llicència

Drets d'autor (c) 2020 Irene Lopez Secanell, Enric Ortega Torres

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:

  1. Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
  2. Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons. 
  3. Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text. 
  4. Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.