10 errores frecuentes al hablar de educación artística. Apuntes para fundamentar ideas y desestimar estereotipos

10 errors freqüents quan parlem d'educació artística. Apunts per fonamentar idees i desestimar estereotips

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/did.2021.9.100-119

Paraules clau:

educació artística, educació musical, educació visual i plástica, formació de mestre, professors especialistes

Resum

Aquest article tracta d’analitzar, a partir de documents i literatura científica, algunes consideracions sobre l’educació artística que podrien conduir-nos a errors fonamentats en estereotips superficials. Per això repassem investigacions sobre qüestions històriques i curriculars vinculades a la implementació dels estudis de mestres especialistes en arts, tant de primària com de secundària, centrant-nos especialment en el context espanyol i europeu. També s’examinen algunes relacions de l’educació artística amb l’educació emocional, els límits de la interdisciplinarietat a plicada a l’educació artística i les polítiques acadèmiques referents a la formació de mestres especialistes a Espanya. La presència universitària d’aquestes àrees de coneixement comporta alguns impediments d’ordre històric, formatiu i organitzatiu que poden representar una dificultat afegida a la consolidació d’aquestes àrees. Tot això ens permetrà fer un repàs dels continguts, processos i decisions educatives inherents a aquestes matèries, ja que formen part de la seva idiosincràsia i epistemologia. Com a conclusió, es destaca la necessitat de trencar amb alguns estereotips que dificulten l’avenç i la consolidació d’aquestes àrees per part de la comunitat educativa a tots els nivells.

Biografies de l'autor/a

Josep Gustems, Director del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, UB

Dr en Pedagogia, títol superior de música, llic. en Antropologia.

Prof. Titular U. Didàctica de l'Expressió Musical (UB). Director del departament de did. de l'Expressió Mmusical i Corporal (UB)

Diego Calderón-Garrido, Universitat de Barcelona

Serra Húnter Fellow en Educación Musical

Silvia Burset, Universitat de Barcelona

Profesora Agregada de Didáctica de la Expresión Plástica y Visual

Carolina Martín, Universitat de Barcelona

Profesora Agregada de Didáctica de la Expresión Plástica y Visual

Referències

Abara, J. (2017). ¿Artista educador o educador artista? El límite difuso del rol social. Educación Artística, Revista de Investigación, 8, 24-31. doi: https://doi.org/10.7203/eari.8.9458

Acaso, M., Belver, M. H, Nuere, S., Moreno M. C., Antúnez, N., y Ávila, N. (2011). Didáctica de las artes y la cultura visual. Madrid: Akal.

Alcaraz, M.J., y Pérez, F. (2018). Enciclopedia de la Sociedad Española de Filosofía Analítica. Madrid: Espasa.

Andrews, B. W. (2016). Towards the future: Teachers’ vision of professional development in the arts. International Journal of Music Education, 34(4), 391-402. doi: https://doi.org/10.1177/0255761415590361

Aróstegui, J. L. (2016). Exploring the global decline of music education. Arts Education Policy Review, 117(2), 96-103. doi: https://doi.org/10.1080/10632913.2015.1007406

Bernabé, M. M., y Cremades, R. (2017). Sociedad del conocimiento, capital inte­lectual y educación musical en el siglo XXI. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 47-59. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.53380

Burset, S. (2020). Evidencias en el desarrollo de las competencias del ámbito artístico en Dosier Graó, 4, Evidencias científicas para mejorar la práctica docente. Barcelona: Graó.

Calderón, D., Gustems, J., Calderon, C., y Martín, C. (2017). Character strengths in Spanish music students: An exploratory study. Aloma, 35(2), 59-68.

Calderón, D., Gustems, J., Martín, C., Fuentes, C., y Portela, A. (2020). Emociones en la experiencia artística: claves para el desarrollo educativo y social. Artseduca, 25, 85-101. doi: http://dx.doi.org/10.6035/Artseduca.2020.25.5

Carrillo, C., Viladot, L., y Pérez, J. (2017). Impacto en la edu­cación musical: una revisión de la literatura científica. Revista Electrónica Complutense de Investi­gación en Educación Musical, 14, 61-74. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.54828

Cateura, M. (1992). Por una educación musical en España. Barcelona: P. P. U.

Collelldemont, E. (2008). Retos y dificultades de educar la sensibilidad ante los medios audiovisuales y literarios. Estudios sobre Educación, 14, 45-61.

Domingo, A., y Gómez, V. (2014). La práctica reflexiva: Bases, modelos e instrumentos. Madrid: Narcea.

Dubatti, J. (2012). Teatro, Arte, Ciencias del Arte y Epistemología. Artes, la revista, 18, 145-161. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5695736

Eisner, E. W., y Day, M. D. (2004). Handbook of Research and Policy in Art Education. Nahwah, NJ: National Art Education Association & Lawrence Erlbaun.

Eurydice (EACEA). (2010). Educación artística y cultural en el contexto escolar en Eu­ropa. Madrid: Secretaría General Técnica. Recuperado de http://eacea.ec.europa.eu/Education/eurydice/documents/ thematic_reports/113ES.pdf

Faure, A., Gustems, J., y Navarro, M. (2020). Producción musical y mercado discográfico: homogeneización entre adolescentes y reto para la educación. Revista Electrónica de LEEME, 45, 69-87. doi: https://doi.org/10.7203/LEEME.45.16625

Gadamer, H. (2000). Elogío de la teoría. Discursos y artículos. Barcelona: Península.

Gardner, H. (1983). Multiple intelligences. Nueva York: Basic Books.

Gardner, H. (2008). Las cinco mentes del futuro. Barcelona: Paidós.

Goleman, D. (1995). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.

Gombrich, E. H. (1950). The Story of Art. Londres: Phaidon Press.

Gómez Molina, Juan José (Coord.) (2007). La representación de la representación. Madrid: Cátedra.

Gustems, J., Burset, S., y Martín, C. (2018). Educación artística y musical para el siglo XXI. En T. Lleixà, B. Gros, T. Mauri, y J.L. Medina (Coords.), Educación 2018-2020. Retos, tendencias y compromisos, (pp. 51-55). Barcelona: IRE-UB.

Gustems, J., y Calderón, C. (2013). La Investigación en Creatividad: modelos teóricos, evaluación y propuestas para su desarrollo. En J. Gustems (Ed.), Creatividad y Educación Musical: actualizaciones y contextos, (pp. 6-15). Barcelona: Dinsic.

Gustems, J., Calderón, D., y Calderón, C. (2016). Música i desenvolupament cognitiu: una revisió. Temps d’Educació, 50, 87-98.

Holden, H., y Button, S. W. (2006). The teaching of music in the primary school by the non-music specialist. The British Journal of Music Education, 23(1), 23-38. doi: http://dx.doi.org/10.1017/S0265051705006728

Huerta, R., y Domínguez, R. (2016). Las reivindicaciones del profesorado de Educación Artística ante los nuevos obstáculos curriculares; el proyecto «Second Round: Art i Lluita a Secundària». Educación Artística, Revista de Investigación, 7, 10-18. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5715304

Kokotsaki, D., y Hallam, S. (2011). The perceived benefits of participative music making for non-music university students: a comparison with music students. Music Education Research, 13(2), 149-172. doi: https://doi.org/10.1080/14613808.2011.577768

López García, N. J., y De Moya Martínez, M.V. (2015). La música en las escuelas europeas. Albacete: LiberLibro.

López, N. J., y De Moya, M. V. (2017). Documentos clave de la Unión Europea sobre educación musical en las enseñanzas obligatorias. Revista Electrónica Com­plutense de Investigación en Educación Musical, 14, 171-186. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.52409

Marín Viadel, R. (coord.) (2003). Didáctica de la Educación Artística. Madrid: Pearson Educación.

Marín Viadel, R. (2011). La Investigación en Educación Artística. Educatio Siglo XXI, 29(1), 211-230. Recuperado de https://revistas.um.es/educatio/article/view/119951

Martínez Luna, S. (2017). ‘Ni/ni’: ‘entrelugares’ del arte y la educación. Ni arte ni educación. Una experiencia en la que lo pedagógico vertebra lo artístico. Madrid: Catarata.

Orden ECI/3858/2007, de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de las profesiones de Profesor de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanzas de Idiomas. Boletín Oficial del Estado, 312, de 29 de diciembre de 2007. Recuperado de https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-22450

Perrenoud, P. (2012). Cuando la escuela pretende preparar para la vida. ¿Desarrollar competencias o enseñar otros saberes? Barcelona: Graó.

Piaget, J. (1979). La epistemología de las relaciones interdisciplinares. En L. Apostel, G. Berger, A. Briggs y G. Michaud (Eds.), Interdisciplinariedad. Problemas de la enseñanza y de la investigación en las Universidades, (pp. 153-171). México: Asociación Nacional de Universidades e Institutos de Enseñanza Superior.

Pozo, J. I., Bautista, A., y Torrado, J. A. (2008). El aprendizaje y la enseñanza de la interpretación musical: cambiando las concepciones y las prácticas, Cultura y Educación, 20(1), 5-15, doi: 10.1174/113564008783781495

Prieto, R. (2001). El perfil del maestro de primaria especialista en educación musical. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 40, 175-186. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=118097

Sánchez, D. (coord.). (2013). Epistemología de las artes la transformación del proceso artístico en el mundo contemporáneo. Buenos Aires: Editorial de la Universidad de la Plata.

Serrano, J. A., Lera, A., y Contreras, O. (2007). Maestros generalistas vs especialistas. Claves y discrepancias en la reforma de la formación inicial de los maestros de primaria. Revista de Educación, 344, 533-555. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2347119

Spychiger, M., Patry, J., Lauper, G., Zimmerman, E., y Weber, E. (1993). Does more music teaching lead to a better social climate, En R. Olechowski y G. Svik (Eds), Experimental research in teaching and learning, (pp. 322-336). Berna: Peter Lang.

Unesco. (1998). Informe mundial sobre educación. París: Ediciones Unesco.

Unesco. (2006). Hoja de Ruta para la Educación Artística. Lisboa: Unesco.

Willems, E. (1989). El valor humano de la educación musical. México: Paidós.

Zulauf, M. (1993). Three year experiment in extended music teaching in Switzerland: the different effects observed in a group of French speaking pupils. Bulletin of the Council for Research in Music Education, 119, 111-121. Recuperado de https://www.jstor.org/stable/i40013235

Descàrregues

Publicades

2021-08-31

Número

Secció

Història i epistemologia