10 errores frecuentes al hablar de educación artística. Apuntes para fundamentar ideas y desestimar estereotipos
10 errors freqüents quan parlem d'educació artística. Apunts per fonamentar idees i desestimar estereotips
DOI:
https://doi.org/10.1344/did.2021.9.100-119Paraules clau:
educació artística, educació musical, educació visual i plástica, formació de mestre, professors especialistesResum
Aquest article tracta d’analitzar, a partir de documents i literatura científica, algunes consideracions sobre l’educació artística que podrien conduir-nos a errors fonamentats en estereotips superficials. Per això repassem investigacions sobre qüestions històriques i curriculars vinculades a la implementació dels estudis de mestres especialistes en arts, tant de primària com de secundària, centrant-nos especialment en el context espanyol i europeu. També s’examinen algunes relacions de l’educació artística amb l’educació emocional, els límits de la interdisciplinarietat a plicada a l’educació artística i les polítiques acadèmiques referents a la formació de mestres especialistes a Espanya. La presència universitària d’aquestes àrees de coneixement comporta alguns impediments d’ordre històric, formatiu i organitzatiu que poden representar una dificultat afegida a la consolidació d’aquestes àrees. Tot això ens permetrà fer un repàs dels continguts, processos i decisions educatives inherents a aquestes matèries, ja que formen part de la seva idiosincràsia i epistemologia. Com a conclusió, es destaca la necessitat de trencar amb alguns estereotips que dificulten l’avenç i la consolidació d’aquestes àrees per part de la comunitat educativa a tots els nivells.Referències
Abara, J. (2017). ¿Artista educador o educador artista? El límite difuso del rol social. Educación Artística, Revista de Investigación, 8, 24-31. doi: https://doi.org/10.7203/eari.8.9458
Acaso, M., Belver, M. H, Nuere, S., Moreno M. C., Antúnez, N., y Ávila, N. (2011). Didáctica de las artes y la cultura visual. Madrid: Akal.
Alcaraz, M.J., y Pérez, F. (2018). Enciclopedia de la Sociedad Española de Filosofía Analítica. Madrid: Espasa.
Andrews, B. W. (2016). Towards the future: Teachers’ vision of professional development in the arts. International Journal of Music Education, 34(4), 391-402. doi: https://doi.org/10.1177/0255761415590361
Aróstegui, J. L. (2016). Exploring the global decline of music education. Arts Education Policy Review, 117(2), 96-103. doi: https://doi.org/10.1080/10632913.2015.1007406
Bernabé, M. M., y Cremades, R. (2017). Sociedad del conocimiento, capital intelectual y educación musical en el siglo XXI. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 47-59. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.53380
Burset, S. (2020). Evidencias en el desarrollo de las competencias del ámbito artístico en Dosier Graó, 4, Evidencias científicas para mejorar la práctica docente. Barcelona: Graó.
Calderón, D., Gustems, J., Calderon, C., y Martín, C. (2017). Character strengths in Spanish music students: An exploratory study. Aloma, 35(2), 59-68.
Calderón, D., Gustems, J., Martín, C., Fuentes, C., y Portela, A. (2020). Emociones en la experiencia artística: claves para el desarrollo educativo y social. Artseduca, 25, 85-101. doi: http://dx.doi.org/10.6035/Artseduca.2020.25.5
Carrillo, C., Viladot, L., y Pérez, J. (2017). Impacto en la educación musical: una revisión de la literatura científica. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 61-74. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.54828
Cateura, M. (1992). Por una educación musical en España. Barcelona: P. P. U.
Collelldemont, E. (2008). Retos y dificultades de educar la sensibilidad ante los medios audiovisuales y literarios. Estudios sobre Educación, 14, 45-61.
Domingo, A., y Gómez, V. (2014). La práctica reflexiva: Bases, modelos e instrumentos. Madrid: Narcea.
Dubatti, J. (2012). Teatro, Arte, Ciencias del Arte y Epistemología. Artes, la revista, 18, 145-161. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5695736
Eisner, E. W., y Day, M. D. (2004). Handbook of Research and Policy in Art Education. Nahwah, NJ: National Art Education Association & Lawrence Erlbaun.
Eurydice (EACEA). (2010). Educación artística y cultural en el contexto escolar en Europa. Madrid: Secretaría General Técnica. Recuperado de http://eacea.ec.europa.eu/Education/eurydice/documents/ thematic_reports/113ES.pdf
Faure, A., Gustems, J., y Navarro, M. (2020). Producción musical y mercado discográfico: homogeneización entre adolescentes y reto para la educación. Revista Electrónica de LEEME, 45, 69-87. doi: https://doi.org/10.7203/LEEME.45.16625
Gadamer, H. (2000). Elogío de la teoría. Discursos y artículos. Barcelona: Península.
Gardner, H. (1983). Multiple intelligences. Nueva York: Basic Books.
Gardner, H. (2008). Las cinco mentes del futuro. Barcelona: Paidós.
Goleman, D. (1995). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
Gombrich, E. H. (1950). The Story of Art. Londres: Phaidon Press.
Gómez Molina, Juan José (Coord.) (2007). La representación de la representación. Madrid: Cátedra.
Gustems, J., Burset, S., y Martín, C. (2018). Educación artística y musical para el siglo XXI. En T. Lleixà, B. Gros, T. Mauri, y J.L. Medina (Coords.), Educación 2018-2020. Retos, tendencias y compromisos, (pp. 51-55). Barcelona: IRE-UB.
Gustems, J., y Calderón, C. (2013). La Investigación en Creatividad: modelos teóricos, evaluación y propuestas para su desarrollo. En J. Gustems (Ed.), Creatividad y Educación Musical: actualizaciones y contextos, (pp. 6-15). Barcelona: Dinsic.
Gustems, J., Calderón, D., y Calderón, C. (2016). Música i desenvolupament cognitiu: una revisió. Temps d’Educació, 50, 87-98.
Holden, H., y Button, S. W. (2006). The teaching of music in the primary school by the non-music specialist. The British Journal of Music Education, 23(1), 23-38. doi: http://dx.doi.org/10.1017/S0265051705006728
Huerta, R., y Domínguez, R. (2016). Las reivindicaciones del profesorado de Educación Artística ante los nuevos obstáculos curriculares; el proyecto «Second Round: Art i Lluita a Secundària». Educación Artística, Revista de Investigación, 7, 10-18. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5715304
Kokotsaki, D., y Hallam, S. (2011). The perceived benefits of participative music making for non-music university students: a comparison with music students. Music Education Research, 13(2), 149-172. doi: https://doi.org/10.1080/14613808.2011.577768
López García, N. J., y De Moya Martínez, M.V. (2015). La música en las escuelas europeas. Albacete: LiberLibro.
López, N. J., y De Moya, M. V. (2017). Documentos clave de la Unión Europea sobre educación musical en las enseñanzas obligatorias. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 171-186. doi: https://doi.org/10.5209/RECIEM.52409
Marín Viadel, R. (coord.) (2003). Didáctica de la Educación Artística. Madrid: Pearson Educación.
Marín Viadel, R. (2011). La Investigación en Educación Artística. Educatio Siglo XXI, 29(1), 211-230. Recuperado de https://revistas.um.es/educatio/article/view/119951
Martínez Luna, S. (2017). ‘Ni/ni’: ‘entrelugares’ del arte y la educación. Ni arte ni educación. Una experiencia en la que lo pedagógico vertebra lo artístico. Madrid: Catarata.
Orden ECI/3858/2007, de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de las profesiones de Profesor de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanzas de Idiomas. Boletín Oficial del Estado, 312, de 29 de diciembre de 2007. Recuperado de https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-22450
Perrenoud, P. (2012). Cuando la escuela pretende preparar para la vida. ¿Desarrollar competencias o enseñar otros saberes? Barcelona: Graó.
Piaget, J. (1979). La epistemología de las relaciones interdisciplinares. En L. Apostel, G. Berger, A. Briggs y G. Michaud (Eds.), Interdisciplinariedad. Problemas de la enseñanza y de la investigación en las Universidades, (pp. 153-171). México: Asociación Nacional de Universidades e Institutos de Enseñanza Superior.
Pozo, J. I., Bautista, A., y Torrado, J. A. (2008). El aprendizaje y la enseñanza de la interpretación musical: cambiando las concepciones y las prácticas, Cultura y Educación, 20(1), 5-15, doi: 10.1174/113564008783781495
Prieto, R. (2001). El perfil del maestro de primaria especialista en educación musical. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 40, 175-186. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=118097
Sánchez, D. (coord.). (2013). Epistemología de las artes la transformación del proceso artístico en el mundo contemporáneo. Buenos Aires: Editorial de la Universidad de la Plata.
Serrano, J. A., Lera, A., y Contreras, O. (2007). Maestros generalistas vs especialistas. Claves y discrepancias en la reforma de la formación inicial de los maestros de primaria. Revista de Educación, 344, 533-555. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2347119
Spychiger, M., Patry, J., Lauper, G., Zimmerman, E., y Weber, E. (1993). Does more music teaching lead to a better social climate, En R. Olechowski y G. Svik (Eds), Experimental research in teaching and learning, (pp. 322-336). Berna: Peter Lang.
Unesco. (1998). Informe mundial sobre educación. París: Ediciones Unesco.
Unesco. (2006). Hoja de Ruta para la Educación Artística. Lisboa: Unesco.
Willems, E. (1989). El valor humano de la educación musical. México: Paidós.
Zulauf, M. (1993). Three year experiment in extended music teaching in Switzerland: the different effects observed in a group of French speaking pupils. Bulletin of the Council for Research in Music Education, 119, 111-121. Recuperado de https://www.jstor.org/stable/i40013235Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Josep Gustems, Sílvia Burset, Diego Calderón, Carolina Martín Piñol
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquin en aquesta revista estan d'acord amb les següents condicions:
- Els autors conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
- Els textos publicats a Didacticae estan sota una llicència de Reconeixement - Compartir igual 4.0 Espanya de Creative Commons.
- Per poder esmentar els treballs s'ha de citar la font (Didacticae) i l'autor del text.
- Didacticae no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.